Caterina Cortès entrevista a Montse Jordà per xerrar de la seva darrera novel·la L’ESTACIÓ DELS DESVARIS

//Caterina Cortès entrevista a Montse Jordà per xerrar de la seva darrera novel·la L’ESTACIÓ DELS DESVARIS
2018-02-13T12:46:04+00:00 21 febrer, 2018|Categories: General|

Montse Jordà i Cotonat va néixer l’any 1965 a Ripoll. Actualment és una metgessa i psicoterapeuta a qui li apassiona l’escriptura. Fa uns anys va publicar la seva primera obra titulada Escarni a la por editada per Círculo Rojo. L’estació dels desvaris (Ediciones Carena, 2017) és el seu segon llibre. En aquesta narració coneixerem a n’Aurora, una dona vídua i sense família que per mor de la seva edat avançada se veu obligada a instal·lar-se en una residència per a gent gran. Una lectura tendra, ben escrita i esperançadora a parts iguals.

 

L’estació dels desvaris, pens, és un cant a la vida i a mantenir-se, sempre dins les nostres possibilitats, il·lusionats i alegres. El present és l’únic què importa? Per què llavors sovint ens centrem més en el nostre futur o en el nostre passat?

Més aviat diria que el present és l’únic que existeix. El passat ja no hi és, només l’empremta que ha deixat en cadascun de nosaltres. I el futur, ni tan sols sabem si existirà. Tanmateix és ben cert passem la major part de la vida centrats en aquest imaginari. Aquest és l’engany pervers del nostre pensament que ens transporta cap a un univers totalment il·lusori i, sovint, desagradable. Els efectes són extremadament nocius. I és que, ens desconnecta del nostre cos i de l’ésser que som, ens impedeix reconèixer el que en cada moment necessitem, ens genera emocions que no corresponen al que ara mateix està succeint i que potser mai no succeirà i, sobretot, ens impedeix viure i gaudir de l’experiència de cada moment. És, precisament, en aquesta última etapa de la vida, cara a cara amb la certesa de no tenir massa expectativa de futur que, si no ens hem quedat atrapats en el passat, tenim l’oportunitat de viure en l’ara i aquí. Només així es fa possible copsar el més bell i entranyable de cada petita experiència. Això no significa que estem sempre alegres. En l’ara i aquí hi cap qualsevol tipus d’emoció. L’única cosa important és sentir-nos vius. I jo pregunto… no podríem començar ara, sigui quina sigui la nostra edat cronològica, a viure de debò?

Font:https://caterinacortes.wordpress.com/

Llegir més: https://caterinacortes.wordpress.com/2018/02/09/entrevista-amb-monste-jorda/

2018-02-13T12:46:04+00:00 21 febrer, 2018|Categories: General|