Alejandro Ebrat: “Fer el document de voluntats anticipades pot estalviar molts problemes al final de la vida”

Pàgina inicial/Entrevistes/Alejandro Ebrat: “Fer el document de voluntats anticipades pot estalviar molts problemes al final de la vida”
2017-11-16T17:27:36+00:00 27 setembre, 2017|Categories: Entrevistes|

Entrevista a Alejandro Ebrat

Advocat

Alejandro Ebrat dirigeix, des de fa 35 anys, el seu propi despatx d’advocats, dedicat, especialment, al dret successori català, al dret tributari i a la tramitació de successions i donacions. Actualment és president de la Secció de Dret Financer i Tributari del Col·legi d’Advocats de Barcelona i és vicepresident de l’Associació Catalana d’Especialistes en Drets de Successions.

Planificar el final de vida, registrant el document de voluntats anticipades i deixant tots els béns o el patrimoni lligats per quan ja no hi siguem, és quelcom que costa, però aquest especialista legal assegura que pot evitar molts problemes i conflictes familiars.

Què és el document de voluntats anticipades?

Es tracta d’un document qualsevol persona pot deixar escrit per demanar al metge que no se li allargui la vida innecessàriament la vida, en cas d’estat terminal, que no l’incorpori a assajos clínics o reclamar que se li apliquin medicaments per evitar el patiment. Aquest document es pot tramitar davant del notari o a través del registre que té la Generalitat, sempre amb el suport de tres testimonis que no poden ser familiars de primer grau.

També podem expressar com volem ser cuidats o qui vol que l’acompanyi en els darrers moments?

Aquest tipus de decisions, que no són menors i que són importants, habitualment no s’inclouen al document de voluntats anticipades. Actualment, hi ha empreses de serveis funeraris que ofereixen la possibilitat de deixar aquestes qüestions per escrit, a més d’altres, com el ritus amb el qual es vol ser enterrat o el tanatori on celebrar el comiat, a més de deixar pagada la cerimònia.

El 75% de les persones majors de 65 anys no tenen fet el document de voluntats anticipades, segons un estudi elaborat per l’Associació Serveis Integrals per a l’Envelliment Actiu i promogut per Serveis Funeraris de Barcelona-Mémora, amb el suport de FiraGran. Cal donar-ho a conèixer més?

Efectivament, penso que sí. Així com el testament és quelcom amb el qual les persones estan més sensibilitzades i majoritàriament saben que l’han de deixar fet abans de morir, no hi ha tanta consciència amb el denominat testament vital. Ningú pensa què pot quedar en una situació irreversible o que arribarà un moment en el qual no es podrà expressar.

Què cal fer doncs per insistir en la necessitat de deixar-ho per escrit?

L’experiència em demostra que els qui realment estan conscienciats sobre aquesta necessitat, són persones que han passat per un cas similar, han vist el seu familiar en una situació terminal, potser endollat a una màquina i en una situació de patiment i el metge ha dit que ell no podia fer res.

Suposo que la situació, en canvi, és diferent quan parlem del testament clàssic.

És clar que hi ha molta més consciència a l’hora de deixar-ho tancat, però la majoria d’herències són conflictives, segons la meva experiència. Un 20% de les herències que entren al meu despatx són conflictives sempre, perquè no hi ha testament. Del restant, el 60% també comporten problemes, ja que sovint el testament s’ha fet malament.

Què cal garantir per fer un bon testament?

Cal preveure totes les circumstàncies que es puguin produir com el fet que un fill vulgui canviar un pis per un altre, especificar els béns per a cada fill per evitar que ells hagin de decidir, preveure condicions específiques si es té un fill incapacitat o menor. Hi ha desenes de situacions diferents, però cal treballar-les prèviament.

A quina edat cal fer testament?

A partir dels 16 anys qualsevol persona pot fer el seu testament, però jo aconsello que es faci quan es té una propietat. Tothom sap que és convenient fer el testament, els que no ho fan és per dues situacions: hi ha gent que no ho fa per deixadesa i d’altres perquè no tenen voluntat de fer-ho, perquè creuen que ja s’arreglaran entre els possibles hereus.

En el cas de no fer testament, si una persona mor a qui passa l’herència?

En el cas de Catalunya, passa als fills, però el cònjuge té dret a l’usdefruit, és a dir a fer ús, per exemple, de la propietat d’un habitatge. Aquest fet pot comportar molts conflictes familiars.

Quines són aquelles mesures que cal planificar per evitar problemes legals?

Cal deixar previst el testament, deixar escrit un poder, en el qual s’hagi indicat qui pot gestionar el patrimoni en cas que la persona no pugui decidir econòmicament per ella mateixa –per exemple una situació d’ictus- i també preveure qui pot ser el tutor, en el cas que hagi de superar un procés d’incapacitació judicial. I el quart punt seria el document de voluntats anticipades o el denominat testament vital.

Tothom ho hauria de fer?

Sí. Cal preveure-ho tot. Al despatx veiem molts problemes derivats de la manca de planificació del final de vida i en la successió.

2017-11-16T17:27:36+00:00 27 setembre, 2017|Categories: Entrevistes|