Anna Pons: “La gent gran pot ajudar a inculcar la dieta mediterrània als més joves”

Pàgina inicial/Entrevistes/Anna Pons: “La gent gran pot ajudar a inculcar la dieta mediterrània als més joves”
2017-11-16T17:24:49+00:00 23 octubre, 2017|Categories: Entrevistes|

Entrevista a Anna Pons

Dietista nutricionista i tecnòloga dels aliments.

Anna Pons és cofundadora de l’Institut d’Assessorament Dietètic i Nutricional, des d’on a banda de fer assessorament per ajudar les persones a perdre pes, assessora a col·lectius, especialment persones grans, a millor els seus hàbits alimentaris. Aquesta dietista nutricionista, juntament amb la resta de professionals que conformen aquesta consultoria ofereix formació a les escoles i centres geriàtrics per tal de divulgar la importància de seguir una bona alimentació.

Però que passa quan ens fem grans? Cal menjar el mateix que abans? És fàcil modificar els nostres hàbits alimentaris quan arribem a certes edats? Anna Pons ens explica alguns secrets i ens ajuda a trencar alguns tòpics i mites al voltant de l’alimentació.

Cal canviar l’alimentació quan un es fa gran?

No és necessari si no hi ha cap canvi en l’estat de salut i no hi ha cap malaltia que aparegui en aquest edat. El que sí que cal canviar són les quantitats. Hem de menjar els mateixos nutrients, menjar poc i sovint. Hem de ser conscients que a partir dels 70 anys el nostre cos crema un 30% menys d’energia, és a dir que aquells quilos que hem guanyat de més costa molt més perdre’ls.

Cal doncs fer canvis previs?

Sí, el cos va canviant. Necessitem els mateixos nutrients, però ens hem d’anar preparant, especialment a partir dels 50 anys.

Les persones quan arriben a la jubilació, habitualment als 65 anys, s’han de ressituar i obren una nova etapa. Pot ser un bon moment per repensar l’alimentació i millorar-la?

Efectivament, la persona té més temps lliure i això pot ajudar a fer canvis a l’hora de comprar, de dedicar temps a cuinar i sobretot a analitzar com i de quina manera compartim el menjar. És veritat que ens trobem amb moltes dones que durant la seva etapa laboral només han pogut compartir un àpat amb la família i ara se’ls obra la possibilitat de tenir més espais per ser més conscients de l’alimentació.

Què pot ajudar a fer més fàcil els canvis alimentaris i ajudar-nos a menjar més sa?

Cal aprendre a organitzar-se i és important cuinar amb menys greix afegit, per exemple utilitzar el microones, poder anticipar i fer sofregits i bases per poder congelar per tal que l’alimentació segueixi sent planificada. Fer el menú setmanal planificat és un bon truc.

“No és bo saltar-se el sopar,

Perquè el cos necessita nutrients”

Quin és el principal error que comet la gent que es fa gran amb l’alimentació?

Existeix la creença que és millor no sopar i això no és veritat. Aconsellem no saltar-se aquest àpat, perquè pot ser que aleshores ens manquin alguns nutrients. Hem de recordar que durant tot el dia cal incorporar dues racions de verdura i tres de fruita.

“Recomanem no deixar

més de tres hores en dejú”

Quants àpats cal fer?

Recomanem no deixar més de tres hores en dejú. Cal fer un bon esmorzar i també berenar.

Quan la persona es fa gran menja menys?

És així, perquè el cos té menys requeriment d’energia, però hi ha persones grans que són molt actives físicament. Sempre hem de recordar que la quantitat de menjar va en relació amb l’activitat que fem.

Per a la gent gran quin és l’àpat clau?

L’àpat principal és el dinar, entre un 30% i un 35% de l’energia la consumim durant al dinar. L’esmorzar i el sopar han de tenir les mateixes kilocalories.

Els experts alerten que cada vegada més en el nostre país s’està abandonant la dieta mediterrània. Passa al mateix amb la gent gran?

En el cas de les persones amb més edat, encara es conserva molt l’hàbit de menjar pa i aquest és un aliment que hi ha de ser sempre. En moltes llars encara es manté aquesta dieta mediterrània i sobretot entre la gent gran. És per això que les persones grans tenen un paper cabdal a l’hora de transmetre aquest coneixement i d’inculcar hàbits alimentaris saludables als néts. Cal reforçar el consum de llegum, ja són una font de proteïna vegetal. N’hauríem de prendre entre dos i quatre vegades a la setmana i la gent gran coneix moltes receptes i poden ser uns grans transmissors.

En el cas de persones ingressades en residències, cal plantejar una dieta per cada patologia, per exemple una dieta per hipertensos, per diabètics?

Si tenim un menú equilibrat –amb fibra, amb verdura, amb fruita- aquest mateix menú cal fer pocs retocs per a les dietes. En cada àpat, cal que la meitat dels nutrients siguin verdures, un quart farinacis i la resta aliments proteics. És important no abandonar cap grup d’aliments.

Els mals hàbits al llarg de la vida es poden reconduir de gran?

Els canvis es poden fer en qualsevol moment de la vida i les persones grans estan molt obertes, perquè vinculen la salut amb l’alimentació. De totes maneres, cal dir que el cos té memòria i per tant, sovint, la persona que havia fet moltes dietes i que havia tingut moltes fluctuacions de pes, ha de ser conscient que no serà fàcil. Cal plantejar-nos reptes realistes, cal veure quin ha estat el pes habitual i quin és el que convindria.

Quines són les claus de la persona gran per dur una alimentació saludable?

Cal recordar de beure líquids, fer una alimentació rica amb orígens vegetals i cada dia ens cal moure’ns i ser actius, sortir a passejar o baixar i pujar escales, i també compartir els àpats. Es bo menjar a poc a poc i ser conscients del que mengem. Cal recordar que menjar no deixa de ser un ritual.

 

 

2017-11-16T17:24:49+00:00 23 octubre, 2017|Categories: Entrevistes|