Les pèrdues auditives poden estar causades per alteracions en l’orella externa, mitjana o interna, en el nervi auditiu o en els centres auditius cerebrals, o bé per una barreja d’alteracions en algunes d’aquestes estructures.
En les persones velles sol aparèixer la presbiacúsia, que és la pèrdua d’audició quan hi ha sorolls de fons o quan el volum de la persona que parla és baix.
Les pèrdues auditives provoquen dificultat per a la comunicació interpersonal, sobretot quan s’està en grups grans en què la comunicació és més difícil.
Algunes persones amb problemes auditius poden retirar-se lentament de les activitats que impliquin comunicació verbal, com les activitats d’oci, de manera que s’augmenta la possibilitat d’aparició de sentiment de frustració, paranoia, tristesa, aïllament, conflictes familiars, agressivitat, etc.
La seguretat personal es pot veure amenaçada sobretot si la persona pateix una pèrdua auditiva moderada o intensa i viu sola.
Recomanacions:
- Revisar les orelles per detectar la presència de taps de cera que empitjoren l’audició o algun altre tipus de problema.
- Per millorar la comunicació hi ha diferents tècniques com la d’escollir llocs per conversar ben il·luminats, amb bona qualitat de so, evitar cridar a la persona utilitzant una expressió normal (ja que una pronunciació i expressió exagerada pot resultar menys entenedora), cridar l‘atenció de la persona abans de començar a parlar, etc.
- Els audiòfons poden millorar considerablement l’audició, tot i que en algunes persones poden provocar molèsties.