Quan apareix el dolor és per avisar que alguna cosa va malament dins de l’organisme, però quan es converteix en crònic pot perdre el seu sentit protector i convertir-se en un problema en si mateix, provocar malestar i dificultar l’autonomia.

Segons l’Organització Mundial de la Salut el dolor crònic s’ha convertit en una epidèmia, l’epidèmia silenciosa del segle XXI, ja que les seves conseqüències per a la qualitat de vida de la persona que en pateix són importants.

Les queixes de dolor augmenten amb l’edat i molts problemes de salut habituals d’aquest cicle de la vida cursen amb dolor, com les afeccions musculoesquelètiques, canceroses i cardiovasculars.  Hi ha el dolor agut i el dolor crònic. El dolor agut dura menys de sis mesos i desapareix quan el problema que l’ha causat ho fa (fractures, infeccions, etc.). El dolor crònic s’instaura més de sis mesos i la seva solució no és previsible, ha perdut la seva funció protectora i pot arribar a ser més invalidant que la mateixa malaltia, és prevalent en la persona gran, s’associa a malalties cròniques, i predisposa a l’aparició de pèrdua d’autonomia i a l’aparició del síndrome d’immobilitat. Els dos tipus de dolor poden coexistir en la mateixa persona.

Recomanacions:

  • Identificar la causa del dolor, perquè a vegades el dolor emmascara situacions d’angoixa, soledat i depressió. La persona se sent enrabiada amb ella mateixa perquè no està bé i necessita ajuda, cosa que agreuja el malestar i el dolor.
  • Valorar els canvis en la vida de la persona des que té dolor, com la limitació del moviment, la pèrdua d’autonomia per a les activitats quotidianes, l’aparició d’ansietat i depressió, la disminució de contactes amb familiars i amics, i l’actuació per refer la seva activitat.
  • Combinar el tractament farmacològic i el no farmacològic (acupuntura, massatges) per controlar el dolor i disminuir la dosi del fàrmac, i per tant els efectes secundaris.
  • Utilitzar el mínim de fàrmacs possible, començant amb dosis petites i elevant-les amb precaució, fent un seguiment i una avaluació de l’eficàcia del tractament farmacològic, ja que els fàrmacs utilitzats poden provocar importants efectes indesitjables.
  • Utilitzar diferents tècniques complementàries no invasives (tècniques de relaxació, visualització i meditació, etc.), que ajuden a tenir pensaments positius i a mitigar el dolor. Si el dolor augmenta o apareixen irritacions a la pell s’ha d’interrompre la tècnica utilitzada.
  • Conèixer i utilitzar programes d’educació per a la persona afectada de dolor i els seus familiars que incloguin estratègies per mantenir la qualitat de vida: mantenir activitats que motivin i distreguin com gimnàstica, converses, teràpia del riure, balls, etc.
  • Adaptar l’entorn físic i social de la persona que pateix dolor per minimitzar-ne els efectes nocius i assegurar que sigui tranquil.