El so és vida. Al nostre dia a dia ens envoltem de sons que enriqueixen la comunicació entre nosaltres. Si bé algun d’ells pot afectar a la nostra salut o estat d’ànim. Avui dia vivim en un món sorollós al que ja ens hem acostumat, però existeixen situacions on l’exposició a sons alts i/o molests durant un llarg temps poden danyar el nostre sistema auditiu.

Amb la base de que cada individu capta de manera diferent cada so, aquest pot ser desagradable fins a arribar a ser intolerable, convertint-se en soroll. El soroll, per tant, és aquesta sensació auditiva no agradable que interfereix en la nostra rutina i ens molesta, afectant a tot el nostre cos.

A continuació presentarem l’impacte que té l’exposició al soroll segons els següents nivells:

  • Impacte Fisiològic: és el que es produeix en el treball o ambients sonors entorn dels 100 decibels (dB), l’exposició a aquests sorolls pot causar la pèrdua parcial o total de l’audició.
  • Impacte psíquic: el resultat d’una exposició excessiva de soroll, desemboquen en mals patològics com l’estrès, alteracions del somni, disminució de l’atenció, depressió, falta de rendiment o agressivitat, etc.
  • Impacte social: alteracions en la comunicació, el rendiment, etc.

L’orella  és un òrgan complex que pot danyar-se si se sotmet a aquest tipus de sorolls. Les cèl·lules ciliades, que es troben dins de la nostra orella, són les encarregades de convertir el so en impulsos nerviosos perquè el nostre cervell les interpreti. Un augment de volum recau sobre les mateixes i provoca deterioració amb el temps, perdent les seves facultats i la capacitat de restituir-se. Per això, és molt important cuidar l’orella.

A partir de 100 dB, el so comença a ser molest. Amb 120 dB, el so és insuportable provocant incomoditat i esgotament. La nostra pròpia orella reacciona a fonts de so d’aquesta intensitat quan s’acosta al nostre llindar d’inconfort, que és el protector auditiu natural del cos. 85 dB és la intensitat sonora que la nostra orella pot tolerar durant 8 hores al dia. En incrementar aquesta intensitat en tan sols 3 dB, aquesta sensació es dobla i, reduïm a la meitat el temps de tolerància d’exposició a aquesta. Per tant, en augmentar els decibels, el temps serà menor. En conclusió, es pot afirmar que les persones poden arribar aguantar sons de 110 dB per minuts.

Si una persona està exposada durant un període de temps fins i tot curt, a sons forts i d’alta intensitat superiors a 85 dB, és aconsellable l’ús de protectors auditius (taps, orelleres, etc.) a causa que pot ser perjudicial en el temps a la nostra salut auditiva. Els protectors auditius, entre altres coses, esmorteeixen la intensitat del so a nivells més baixos.

Tan important és la salut auditiva en la nostra societat actual i moderna que, enfront d’aquest bombardeig de sons, agradables o no, les autoritats de molts països han establert protocols per definir els límits màxims de soroll.

A continuació, anem a posar alguns exemples de sorolls superiors a la tolerància:

  • Discussions a crits.
  • Soroll d’un
  • Sirena de tren.
  • So de sirenes d’ambulància, policia, bombers, etc.
  • Serra mecànica.
  • Perforadora de roques.
  • Guarderies i plor de nadó.
  • Escoltar música a volum alt amb auriculars de botó o in-*ear.
  • Cadenes industrials, tèxtils, etc.
  • Concert de música rock.
  • Martell pneumàtic.
  • Motor a reacció d’avió en repòs.
  • Alarma d’incendis.
  • Trepant pneumàtic.
  • Enlairament d’avió.
  • Petards, focs artificials, etc.

Heribert Arqué

Audioprotetista al seu centre Salesa – General Mitre.