Incapacitació i tutela

Deixa escrit qui vols que sigui el teu tutor o tutora.

Pàgina inicial/Temes Legals/Incapacitació i tutela
Incapacitació i tutela 2017-03-29T20:51:11+00:00

La incapacitació és un procés judicial pel qual es determina que una persona ja no pot decidir per ella mateixa i que una altra n’ha d’exercir la tutela per tal de representar i vetllar pel compliment dels seus drets, deures i obligacions.

El principal motiu perquè algú sigui declarat incapaç és que pateixi alguna malaltia física o mental que l’impedeixi governar-se.

Només un jutge pot declarar incapacitada una persona, i la sentència determina l’extensió i els límits de la incapacitat. En funció d’aquests límits, la incapacitat pot ser:

  • Total: La persona no té capacitat per auto governar-se en cap acte. La conseqüència lògica de la incapacitació total és la tutela. La tutela l’exerceix un tutor o una tutora, que representa la persona incapacitada.
  • Parcial: La persona no té capacitat per auto governar-se en determinats actes. La conseqüència lògica de la incapacitació parcial és la curatela. L’exerceix un curador o una curadora, que només intervé en aquells actes que especifica la sentència o que marca la llei. A diferència del tutor, no substitueix la persona incapacitada, sinó que l’assisteix complementant la seva capacitat.
  • La incapacitació de la persona es pot plantejar quan la manca de capacitat li impedeixi tenir cura d’ella mateixa i dels seus béns.
  • El procés és judicial i finalitza amb una sentència del jutge, que determina l’extensió i els límits de la incapacitat.
  • Es pot demanar una revisió de la incapacitació si les causes que van motivar-la varien.
  • Tutela: És la institució principal en la protecció de les persones incapacitades, en les quals ha d’assegurar la protecció, l’administració i la guarda dels seus béns i, en general, l’exercici dels seus drets, representant-la en tots aquells actes que ho requereixin, en funció de l’extensió i els límits d’incapacitació segons la sentència corresponent.
  • Curatela: És la institució que es designa més freqüentment per a la persona declarada parcialment incapaç. Té com a funció assistir-la o complementar-ne la capacitat en la realització d’aquells actes jurídics patrimonials que suposin l’assumpció d’obligacions per part d’aquesta persona, dels que comportin el gravamen dels seus béns, dels que impliquin la renúncia o la no-adquisició de drets i també d’aquells altres que no pugui dur a terme vàlidament per haver-ho establert així la sentència d’incapacitació.
  • Defensor judicial: És una institució tutelar de caràcter temporal i de funció limitada, ja que és nomenat pel jutge de primera instància mentre no es produeix el nomenament de la persona que ha d’exercir el càrrec de tutor/a o curador/a o mentre aquesta no exerceix les seves funcions, i en els supòsits en què hi ha un conflicte d’interessos entre el tutor, el curador o l’administrador patrimonial i la persona de l’incapacitat.
  • Administrador patrimonial: És una institució que es pot nomenar en interès de la persona declarada totalment incapaç o parcialment incapaç i sotmesa a tutela que té com a funcions administrar el patrimoni de l’incapacitat (cas en què aquesta funció no correspon al tutor) o administrar determinats béns rebuts per l’incapacitat mitjançant donació, herència o llegat quan el donant o testador ho hagin disposat així nomenant la persona que ha d’administrar aquests béns.

La Llei 25/2010, del 29 de juliol  regula noves institucions de protecció encaminades a aconseguir un major reforçament de l’autonomia personal:

  • Poder preventiu: Apoderament fet abans de tenir pèrdues de capacitat  i que pot seguir viu un cop arribada la incapacitació.
  • Assistència: Protecció a la persona per tenir cura de sí mateixa o dels seus béns quan la manca de capacitat no és suficient per a promoure una incapacitació.
  • Patrimoni protegit: Ja regulat per l’Estat i ara incorporat al dret català, creant-se, a més, un registre a la disposició addicional primera. Comporta l’afectació d’uns béns aportats a títol gratuït per la persona que el constitueix i també en resten afectats els rendiments, a la satisfacció de les necessitats  d’una persona que té una discapacitat psíquica o física de certa gravetat o  en una situació de dependència severa, per a atendre les seves necessitats vitals.