L’OMS prepara una campanya global per combatre els estereotips sobre envelliment arrelats en la societat. En els estudis previs ha definit 10 idees errònies preconcebudes en relació al procés d’envellir.
1. No hi ha un prototip d’una persona gran
L’edat avançada es caracteritza per una gran diversitat. Algunes persones de 80 anys tenen una capacitat física i mental que es comparen favorablement amb els de 20 anys. Altres de la mateixa edat poden requerir cures i suport extensos per a activitats bàsiques com vestir-se i menjar.
2. La diversitat en la vellesa no és aleatòria
Una gran proporció de la diversitat en la capacitat i les circumstància observades en la vellesa és el resultat de l’impacte acumulatiu de circumstàncies favorables o no en les vides de les persones. Els entorns físics i socials en què vivim són influències poderoses que determinen un envelliment saludable. No obstant això, les relacions que tenim amb els nostres entorns estan determinades per factors com la família en la qual vam néixer, el nostre sexe, la nostra ètnia i els recursos financers.
Com a resultat, la gent gran amb majors necessitats relacionades amb la salut, sovint tenen menys recursos econòmics i socials disponibles per satisfer-les. La política ha d’evitar el reforç de les iniquitats de salut subjacents en gran part d’aquesta diversitat.
3. Només una petita proporció de persones grans són dependents
Només una petita proporció de la gent gran depenen d’altres per subsistir. De fet, la gent gran fan moltes contribucions a les seves famílies i societats. Una investigació al Regne Unit el 2011 va estimar que les contribucions de la gent gran a través dels impostos, la despesa del consumidor i altres activitats econòmicament valuoses suposaven gairebé 40 mil milions de lliures esterlines més que la despesa en pensions, assistència social i salut combinades. S’espera que aquesta xifra augmenti a 77.000 milions de lliures esterlines el 2030.
Tot i que es disposa de menys evidència de països d’ingressos baixos i mitjans, la contribució de la gent gran en aquests entorns també és significativa. A Kenya, per exemple, l’edat mitjana dels petits agricultors és de 60 anys, el que els fa essencials per garantir la seguretat alimentària. La política hauria d’evitar els punts de vista estereotipats que condueixen a la discriminació contra individus i grups simplement per motius d’edat.
4. L’envelliment de la població augmentarà els costos de l’atenció mèdica, però no tant com s’espera.
Encara que l’edat avançada generalment s’associa amb una major necessitat d’atenció mèdica, el vincle amb la utilització dels serveis de salut és feble. 

5. Tenir 70 avui encara no és com tenir 60 abans
Hi ha poca evidència que les persones grans d’avui estiguin vivint en millor estat de salut que els seus pares o els seus avis.
Una anàlisi realitzat per l’OMS el 2014 de grans estudis longitudinals realitzats en països d’alts ingressos va suggerir que, encara que la prevalença de discapacitat greu (definida com una situació en la qual es requereix ajuda d’una altra persona per dur a terme activitats bàsiques com menjar i rentar-se), pot estar disminuint lleugerament, no s’han observat canvis significatius en la discapacitat menys greu durant els últims 30 anys. Invertir en un envelliment saludable és crucial perquè els països es beneficiïn de l’envelliment de la població.
6. La bona salut en la vellesa no és només l’absència de malaltia
La majoria de les persones majors de 70 anys tenen alguns problemes de salut en diferent grau, però continuen podent fer les coses que són importants per a ells. La combinació de les capacitats físiques i mentals d’una persona (coneguda com a capacitat intrínseca) és un millor predictor de la seva salut i benestar que la presència o absència d’una malaltia.
Els serveis que estan integrats i es centren en millorar la capacitat intrínseca de les persones grans tenen millors resultats, i és probable que no siguin més cars que els serveis que s’enfoquen en qualsevol malaltia específica.
7. Les famílies són importants, però per si soles no poden brindar l’atenció que moltes persones grans necessiten
Si bé les famílies sempre jugaran un paper central en l’atenció a llarg termini, el canvi en la demografia i les normes socials suposa que és impossible que les famílies soles satisfacin les necessitats de les persones grans dependents. L’atenció a llarg termini és més que satisfer les necessitats bàsiques: es tracta de preservar els drets de les persones grans (inclosa la salut), les llibertats fonamentals i la dignitat humana.
Això significa que els cuidadors requereixen capacitació i suport adequats. La responsabilitat de la cura a llarg termini ha de ser compartida entre les famílies, els governs i altres sectors, per tal de garantir l’accés a una atenció mèdica de qualitat i evitar dificultats financeres tant per a la gent gran com per als seus cuidadors.
8. La despesa en poblacions de més edat és una inversió, no un cost
En lloc d’emmarcar les despeses en poblacions més velles simplement com un cost, se’ls considera millor com a inversions. Aquestes inversions poden generar importants dividends, tant en la salut i el benestar de la gent gran, com per a la societat en general a través d’una major participació, consum i cohesió social.

Font: www.mayoractual.com
Llegir més: http://www.mayoractual.com/articulo/participacion/10-ideas-erroneas-envejecimiento-oms/20180403180737001807.html