Tots envellim independentment de la nostra orientació sexual. No obstant això, les persones que pertanyen al col·lectiu LGBT són més vulnerables perquè no tots arribem a la mateixa edat en igualtat de condicions.
Les persones de la tercera edat que s’engloben dins del col·lectiu LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals), que van ser discriminades, perseguides, obligades a fer treballs forçats i torturades en les presons espanyoles durant el franquisme en aplicació de la ja desapareguda Llei de Vagues i Dolents, que va ser modificada expressament a partir del 15 de juliol de 1954 per a validar la repressió dels homosexuals dins del Codi Penal.
Aquest context de persecució, rebuig i humiliació institucionalitzada constant es va convertir, a poc a poc, dia a dia, any rere any, en el brou de cultiu perfecte perquè els nostres majors LGBT desenvolupessin unes vulnerabilitats que, pel fet de formar part d’un grup minoritari marginat, siguin avui no sols diferents de la resta de persones de la tercera edat, sinó més accentuades.
Vegem a continuació cinc raons que converteixen a les persones LGBT de la tercera edat en persones més vulnerables:
- La solitud
- El doble rebutjo
- La discriminació i violència soferta al llarg de la seva vida
- Tornar a l’armari
- Mancada d’adequació a la realitat LGBT en residències i serveis d’atenció a majors
