La gent gran és molt més vulnerable a la diabetis mellitus no insulinodepenent i, a més a més, aquestes persones tenen una tasa de mortalitat més alta a causa de les complicacions relacionades amb aquesta malaltia, que té una incidència del 15% en les persones amb més de 70 anys. Normalment, la malatia apareix cap als 65 anys, està associada a l’obesitat i, sovint, es detecta al estudiar altres factors de risc cardiovascular o al realitzar una analítica. Els canvis en la dieta són el tractament més habitual per la diabetis d’aquest tipus (II), i els hàbits dietètics que es recomanen per aquests pacients són els mateixos que pels que tenen un risc alt de patir una patologia coronària.
La diabetis mellitus és una malaltia crònica que es caracteritza, entre altres anomalies metabòliques, per la hiperglucèmia que té lloc com a resultat d’un dèficit en la secreció i/o l’acció de l’insulina. L’objectiu del tractament de la diabetis en les persones majors és assolir un bon control sobre la glucèmia, perdre pes (si hi ha excés de pes) i mantenir uns nivells normals de greixos.
