Al final de la primària, els nens holandesos solen visitar alguna llar d’avis de la seva localitat. Els alumnes de secundària també ho fan, especialment per Nadal, i prenen alguna cosa amb ells. Una bonica, encara que efímera tradició. Des que el Govern holandès anunciés, el 2013, la substitució de l’Estat de benestar per una “societat participativa”, les residències tradicionals han anat tancant habitacions, perquè els pensionistes sense problemes motrius, o bé demència, siguin cuidats per familiars, amics, veïns o voluntaris. Tots amb bona intenció i, de vegades, poc temps.
El problema és que l’ajust de llavors, derivat de la crisi, ha arribat als ajuntaments, que disposen de menys fons per gestionar el nou model d’assistència.
El problema és que l’ajust de llavors, derivat de la crisi, ha arribat als ajuntaments, que disposen de menys fons per gestionar el nou model d’assistència. I la solitud dels que segueixen a casa és un fet per a 700.000 persones més grans de 75 anys, segons l’Oficina Central d’Estadística. El Ministeri de Sanitat considera que “ajudar-los és una tasca comú”, i acaba de destinar 26 milions d’euros per visitar un cop l’any.
Font: www.elpais.com
Llegir més: https://elpais.com/internacional/2018/03/23/mundo_global/1521835422_252571.htm
