La por a la pèrdua de l’autosuficiència o al fet que un desconegut s’encarregui d’ells són els principals esculls que cal superar perquè una persona gran accepti un cuidador.
En Joan, de 82 anys, i la Maria de 80, són una parella de gent gran que viuen sols, però a causa de la seva avançada edat el dia a dia comença a ser cada vegada més complicat. Les tasques que abans eren rutinàries, com fer el menjar i netejar la casa o rentar-se, s’han convertit en un treball feixuc, ja que les xacres lògiques de l’edat els han restat mobilitat i agilitat transformant la seva vida diària. A més, el seu fill gran viu en una altra ciutat i el petit de la família té un horari laboral que li impedeix estar amb ells tot el que li agradaria.
En Joan i la Maria són personatges ficticis, però podrien ser una parella qualsevol de persones grans de qualsevol ciutat. L’augment de l’esperança de vida, que a Espanya és de 83 anys segons les últimes dades de l’INE, unit a un ritme de vida cada vegada més frenètic són els principals motius pels quals les famílies ja no poden fer-se càrrec dels seus majors. Per a moltes d’elles les residències de gent gran no són una solució, bé per l’elevat cost econòmic que suposen, o perquè, tot i les xacres, els grans encara poden valer-se per si mateixos i no volen treure’ls de la seva llar.
Com a solució alternativa hi ha la possibilitat de contractar un cuidador perquè acompanyi i ajudi a la gent gran durant aquestes hores que les famílies no poden. El problema sorgeix quan els grans es resisteixen a que un professional els doni un cop de mà en les seves tasques quotidianes.
Font: https://elpais.com
Llegir més: https://elpais.com/elpais/2019/07/30/sesenta_y_tantos/1564506832_861084.html
