Les pèrdues formen part de la vida i no ens queda més remei que fer-los front. És cert que no totes les pèrdues són iguals ni ens afecten de la mateixa manera. No és el mateix perdre un ésser estimat, que a la nostra mascota, que una separació sentimental, però sigui el que sigui, tota pèrdua implica un procés de dol que no podem passar per alt.
Com més aviat i millor afrontem aquest procés i ens lliurem al dol, acceptant passar per totes les fases que comporta, abans superarem la pèrdua i podrem refer la nostra vida. A més, res com curar les ferides i permetre que cicatritzin per enfrontar-nos amb fortalesa al nostre futur, superant el dolor que ha causat la pèrdua.
Però que el dol tingui diferents fases no vol dir que haguem de passar per elles de manera passiva, com si tinguessin lloc de manera totalment natural. Tot i la duresa del moment, hem de procurar mantenir una actitud activa davant el procés perquè, encara que impliqui cert dolor, és la manera de convertir-lo realment en alguna cosa útil, i segurament passi més ràpid.
Assumir la nostra part activa en el dol ens permet, a més, que les emocions no s’enquistin i que no ens jutgem per sentir-les. A poc a poc veurem com la vida es recol·loca i podem donar-li un sentit a tot el que ha passat.
Font:: https://www.hola.com
