Ja denominada com “l’epidèmia del segle XXI”, la solitud no desitjada afecta a la salut i a la mortalitat, sobretot, en els nostres majors
Durant la pandèmia es va registrar un augment de notícies sobre aquest problema de salut pública, però, com s’atalla el problema? Experts de diverses disciplines ofereixen solucions.
Existeixen molts tipus de solituds. Unes són millors i altres pitjors. Per exemple, quan la triem, la solitud resulta enriquidora i favorable per al nostre desenvolupament personal. Però, quan ens l’imposen, la cosa canvia radicalment. No és el mateix voler estar solos que sentir-nos sols. La diferència és clara: la solitud desitjada la marca l’individu, la no desitjada és aliena i circumstancial. Per això, no té res a veure, viure només amb estar sol o en aïllament social (es tenen mínims contactes amb altres persones) o sentir solitud no desitjada: la percepció que les nostres pròpies necessitats socials no estan cobertes, ni en quantitat ni en qualitat, per les relacions socials que tenim. O dit d’una altra manera: sofrim solitud no desitjada –ja sobrenomenada com ‘l’epidèmia del segle XXI’– quan les relacions que tenim són menors i pitjors que les que desitjaríem. I això és una cosa que afecta, en major mesura, a les persones majors.
Llegir més: https://www.lavanguardia.com/vida/20210909/7701880/soledad-no-deseada-medios-comunicacion-memora-brl.html
