L’autor reflexiona sobre la vellesa, adverteix contra els prejudicis sobre l’edat i assegura que la societat pot i ha de comptar amb les persones majors.
De sobte un compleix setanta anys i, també de sobte, un s’adona que està igual que als seixanta. De cop un arriba als setanta anys i, també de cop, un nota que s’assegui el mateix que als seixanta-nou. O sigui, que complir anys és menys solemne del que la gent pensa. La joventut és una ficció que es manté contra vent i marea, amb la qual cosa és fàcil entrellucar que la veritable joventut, no la del mer calendari, precisa d’un llarg aprenentatge. Només quan es renuncia a ser jove és quan la vellesa es presenta i escombra totes les il·lusions.
Font: El Español
Llegir més: https://www.elespanol.com/opinion/tribunas/20190615/anos-no/406329366_12.html
