“La clau per envellir amb dignitat passa per la participació ciutadana en les polítiques públiques”

Fernando Fuster Fabra, impulsor i referent de Sitges Voluntaris Socials —des del 2015, una de les entitats presents a FiraGran—, compta amb una trajectòria vital i personal vinculada a l’acció social inclusiva i a la defensa de la dignitat de les persones, especialment de la gent gran.

Nascut a Manila en el si d’una família d’arrelament català, després de passar per diversos continents, va instal·lar la seva residència a Sitges el 2010. Però lluny d’entendre aquesta nova etapa catalana com un retir, Fuster Fabra aprofita la seva vitalitat, la seva experiència i les seves ganes d’aportar a la societat per seguir “amb la ment, l’ànima i el cos en actiu en una activitat que sempre havia format part de mi: l’acció social inclusiva”.

I ho fa donant forma a iniciatives que avui són clau en el teixit comunitari local. Així, per exemple, el 2012 impulsa el Banc del Temps de Sitges i, un any després, funda Sitges Voluntaris Socials juntament amb un equip intergeneracional, multicultural i multidisciplinari, però sota un mateix objectiu compartit: construir una societat més cohesionada, respectuosa i plural. Sota aquest paraigua neix també Acció en Blau, una plataforma transversal d’acció social, solidària i sostenible. El 2014 participa en la creació de l’Observatori d’Igualtat de Tracte i Oportunitats de Catalunya (Observatori Cat), articulat sota el lema “Les Persones Primer”, avui referent mundial en equitat i diversitat amb perspectiva de gènere en la transformació innovadora de democràcies participatives.

  • Com descriuria avui la realitat de la gent gran des d’una perspectiva de gènere? On són les principals desigualtats?
    Les societats civils, fins i tot en democràcies consolidades com la nostra, continuen mostrant desigualtats en el tracte entre dones i homes. Aquesta bretxa és evident en l’àmbit laboral, però també afecta un col·lectiu sovint invisibilitzat: les persones cuidadores no professionals de familiars dependents, un debat que estarà present en aquesta edició de FiraGran.A aquesta realitat se suma la situació de moltes dones grans, que no perceben pensions justes i continuen assumint la cura de les generacions més joves. Així mateix, persisteix la discriminació dins del col·lectiu LGBTIQ+, especialment cap a la gent gran i, de forma més acusada, cap a les dones trans.

    En aquest context, i des de la nostra primera participació a FiraGran el 2015 —vam ser el primer estand del col·lectiu LGBTIQ+—, continuem treballant per sensibilitzar i promoure els drets ciutadans, i posant a disposició dels visitants recursos institucionals orientats a fomentar la igualtat, la diversitat i la participació en una societat més justa i inclusiva.

  • En la seva experiència amb Sitges Voluntaris, quines diferències observa entre homes i dones grans en termes de participació social
    En el nostre cas dual, voluntariat i intercanvi de temps, la nostra experiència és que participen bastant equitativament sense gran diferència per la seva identitat de gènere ni tampoc per raons d’edat. Durant la pandèmia, això sí, el voluntariat va ser majoritàriament jove, mentre que la gent gran va actuar principalment com a receptora de suport.Però a partir d’aquí, vam impulsar un model més equilibrat a través del Banc del Temps de Sitges, on la gent gran va passar a tenir també un paper actiu oferint mentoria i coneixements. Aquest sistema ha generat un efecte en cadena que ha enfortit la comunitat i que s’ha estès més enllà de Sitges, consolidant el nostre “Model Sitges”, un model participatiu, inclusiu i replicable en altres territoris.
  • Què significa envellir amb dignitat des d’una perspectiva de gènere?
    Significa respecte a la persona, sense menysprear-la per qualitats individuals, ja sigui per raons d’edat o identitat de gènere. Des de Sitges Voluntaris Socials, Acció en Blau i l’Observatori d’Igualtat de Tracte i Oportunitats de Catalunya defensem, des dels nostres inicis, l’equitat en la diversitat social. Aquest enfocament es concreta en el Model Sitges, premiat fa uns anys per FiraGran pel seu suport al col·lectiu LGBTIQ+, tot i que el seu abast és més ampli, amb una mirada transversal i interseccional.Actualment, impulsem el programa IMPULSED (Innovation Motivated by People United to Lead Social Equity in Diversity), amb el suport de People Powered i Open Government Partnership (Washington DC), que reforça aquest model com a referent en innovació democràtica basada en la participació ciutadana.

    La clau per envellir amb dignitat passa perquè les administracions adoptin una visió transversal i facilitin mecanismes reals de co-disseny de polítiques públiques, incorporant activament la ciutadania en les decisions socials, econòmiques i culturals.

  • Aquest any FiraGran posa el foc en les persones cuidadores no professionals. Quin paper juguen les dones en aquest àmbit i quines conseqüències té?
    La cura, tant professional com no professional, té, majoritàriament, rostre femení. Precisament, ja en l’edició 2025, i en el marc del nostre enfocament sobre drets fonamentals en la diversitat, vam convidar a participar en el nostre estand Cuidadores Familiars, una entitat que treballa per donar suport a les cuidadores no professionals. Aquest any, esperem que també puguin venir per abordar aquesta realitat i donar recursos a les dones cuidadores.
  • Estem reconeixent suficientment el treball de les cuidadores no professionals?
    Al nostre entendre, rotundament NO. A les cuidadores no professionals —que pràcticament en la seva totalitat són familiars de les persones dependents assistides—, no se’ls reconeix aquesta feina ni per part de les administracions públiques competents, ni tampoc, en nombroses ocasions, per part dels membres de la pròpia família.Aquestes cuidadores acaben emocionalment i físicament ‘cremades’, i el sistema sanitari no té prevista l’atenció emocional d’aquestes, ni tampoc la mèdica.
  • Quin tipus de suport real necessitarien avui les persones cuidadores no professionals per no quedar desbordades?
    Els principals obstacles per a les cuidadores familiars —majoritàriament dones de més de 45 anys— són la burocràcia, les llistes d’espera i la falta d’informació sobre els seus drets i serveis de ‘respir’. Aquesta desprotecció és crítica en zones rurals, on l’absència de punts d’atenció directa eleva el risc que la cuidadora acabi convertint-se, al seu torn, en persona dependent.
    Cal transformar l’estructura vertical d’atenció a les persones dependents i les seves respectives persones cuidadores, utilitzant una estratègia transversal d’implementació, formació i cures d’autocura per a les persones cuidadores, en les quals participin Salut, Drets Socials i Igualtat i Feminisme, de la mateixa manera que ja s’ha començat a fer a les residències gestionades per la Generalitat de Catalunya.
  • Quines iniciatives estan funcionant millor per apoderar les dones grans?
    A Catalunya, fa uns anys que treballem amb resultats positius l’apoderament de les dones, i ara, amb el nomenament d’un director general de Gent Gran, es donarà una empenta a l’apoderament de les dones grans.
    Des de l’Observatori Cat pretenem acompanyar la implantació d’aquesta Direcció General, aportant les nostres propostes innovadores, algunes ja demostrades en accions des de 2014 i d’altres amb visió cap a la transformació disruptiva d’hàbits caducs com és el masclisme i la supremacia patriarcal en les estructures de les cures. Per a això proposarem la nostra visió de l’ús del temps cap a la qualitat de vida.
  • Com pot el voluntariat contribuir a reduir les bretxes de gènere en la vellesa?
    Segons la nostra opinió, ja hem demostrat que hi ha solucions ben innovadores com és l’habitatge compartit (covivenda) intergeneracional, que requereix un canvi de mentalitat en l’atenció dels membres grans i dependents de les nostres famílies.
    Davant l’escassetat d’habitatge per a la joventut i la freqüent situació laboral que impedeix als familiars directes compartir habitatge amb les seves persones grans o dependents, hem proposat i ja se n’està experimentant amb un voluntariat que ofereix el seu temps a canvi d’una remuneració en allotjament.
    Aquesta acció ha d’implicar les generacions més joves, per a la seva sensibilització i procés d’aprenentatge en acompanyament social sense discriminació per raons de gènere.
    Per a la seva efectiva posada a prova a nivell territorial, la Generalitat de Catalunya ha de posar a disposició d’entitats d’innovació democràtica com la nostra els mitjans per dur a terme aquest tipus d’experiència. No n’hi ha prou amb atorgar importants sumes d’ajuda econòmica a les grans entitats les actuacions de les quals s’acomoden en el que és tradicional amb escassa visió per innovar.
  • Què espera trobar en aquesta edició de FiraGran?
    Estem expectants per participar en les sessions sobre persones cuidadores que se celebraran per primera vegada aquest any, esperant que les nostres companyes de Cuidadores Familiars hi participin.I esperem poder convèncer els nostres companys de la Fundació Ave Maria de Sitges d’estar presents al nostre estand de l’Espai Emocional, perquè informin del seu singular projecte d’habitatges socials per a persones amb disfuncions, així com del seu servei d’atenció SAD de proximitat.

    A més, si finalment poden participar-hi, l’Institut de Robòtica per a la Dependència, que és membre de Red Soledades, ens podrà mostrar interessants avenços en el seu camp d’acompanyament a les persones dependents i cuidadores.

  • Si hagués de llançar un missatge clar a les persones que encara dubten si anar o no a FiraGran, quin seria?
    Avui, FiraGran és molt més que una fira festiva. La gent gran i les seves famílies han de venir a veure el que ja s’està posant en pràctica per millorar l a qualitat de vida de la nostra gent gran, i de tots els que s’aniran fent grans.Veniu a FiraGran per saber què us espera!