Josep Vergés, president de l’Osteoarthritis Foundation International (OAFI)
A Espanya hi ha entre 7 i 10 milions de persones que actualment conviuen amb l’artrosi. El metge Josep Vergés, que ja fa 35 anys que es dedica al tractament i a la investigació d’aquesta malaltia, va crear l’any 2016 l’Osteoarthritis Foundation International, una entitat amb seu a Barcelona, que pretén conscienciar socialment sobre aquesta afecció, convertir la capital catalana en un pol mundial de l’artrosi i col·laborar amb el sistema sanitari públic per aconseguir que els pacients tinguin una participació real en les polítiques de salut.
Els propers dies 9 i 10 d’octubre, Barcelona tornarà a convertir-se en el referent d’aquesta malaltia, per a la celebració, a l’auditori AXA, del II Congrés Internacional de Pacients amb Artrosi, que espera reunir a més de 600 assistents. Es tracta d’un esdeveniment mundial on els protagonistes són els malalts i que es dirigeix a aquest col·lectiu.
Quins són els símptomes de l’artrosi?
El dolor és el primer símptoma i la persona va patint cada vegada més dificultats en el funcionament de les articulacions. Des d’un punt de vista clínic és fàcil diagnosticar-lo. Al principi, molts malalts et diuen que a l’aixecar-se al matí noten una mica de dolor al caminar, però que al cap de quatre o cinc minuts se’n va. Són els primers símptomes d’alerta.
És només un trastorn vinculat amb la vellesa?
Aquest és un dels mites que hi ha al voltant de l’artrosi. Hi ha un 20% de gent gran que no té artrosi i a les consultes veiem gent jove que pateix aquesta malaltia. De fet la darrera enquesta del Ministeri de Sanitat indica que a Espanya hi ha el 23,5% de dones de més de 15 anys que pateixen aquesta malaltia, fet que demostra que l’artrosi pot afectar a totes les edats, encara que en la gent gran la incidència és més elevada.
“L’artrosi també afecta les persones joves.
Creure que només afecta la gent gran
és un dels mites de la malaltia”
Què la causa?
Hi ha un factor genètic, però també existeixen factors relacionats amb l’alimentació i amb el sobrepès. També hi influeix el tipus de treball de la persona –gent que camina molt, que puja i baixa moltes escales o que durant una llarga etapa s’ha dedicat a l’esport d’alta competició-, però també hi influeix l’estructura anatòmica –si tens un peu pla o un peu amb molt de pont el risc de tenir artrosi és més elevat-. Per aquest motiu, és important fer prevenció des de la infància i aconsellar quins són els esports que segons la morfologia de cadascú poden ajudar a millorar.
Com es pot prevenir?
Cada articulació és absolutament diferent. No és igual el turmell, el genoll, que l’espatlla o els dits. Cal tractar l’artrosi de manera diferent en cada cas. La dona és la més afectada, i especialment té afectació als genolls i a les mans. Hi ha una càrrega genètica important en el cas, sobretot, d’artrosi de mans i genoll, però en general es veu molt agreujada en la menopausa.
La prevenció cal fer-la des de la infància, analitzant si cada infant té una morfologia de cos correcte. De la mateixa manera que ja es fa en d’altres països, hem d’educar els nens i nenes a caminar i també a córrer.
Com afecta?
L’artrosi afecta molt la qualitat de vida de les persones. En un estudi recent realitzat per l’OAFI i la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN) hem demostrat que les dones amb artrosi tenen més depressió i ansietat que la resta, i d’aquesta situació se’n deriva un major consum d’antidepressius i ansiolítics. Això demostra que aquesta malaltia encara no s’està tractant prou bé. Els afectats tenen dolor i sovint no se senten prou compresos per la seva malaltia, perquè a vegades aquest trastorn no rep la consideració que es mereixeria.
“Les dones amb artrosi
tenen més depressió i ansietat”
L’artrosi es diagnostica massa tard?
El malalt va donant voltes pel sistema sanitari fins que algú ho tracta. Els metges estan ben formats però potser el problema és que el metge de família té molt poc temps per visita, a causa de la sobresaturació de l’atenció primària, i no té temps de fer prevenció. Sovint el pacient es deriva al traumatòleg, que és més quirúrgic que el reumatòleg, i el malalt entra en un circuït d’atenció del qual no queda satisfet, segons les dades de les que disposem.
A l’OAFI disposem del programa Pacient expert en artrosi, que ja s’ha aplicat al sistema sanitari públic català amb d’altres malalties. En el nostre cas ja l’hem validat a través de l’Hospital del Mar i el tenim preparat per aplicar-ho al sistema públic. En aquest programa, el protagonisme el tenen els mateixos pacients i la base és que els malalts estiguin ben formats i informats.
En què consisteix aquest programa?
El pacient expert, a partir d’una preparació prèvia realitzada per professionals i material elaborat per metges de família, traumatòlegs, rehabilitadors, reumatòlegs, fisioterapeutes, malalts i infermeres, és qui pren el protagonisme del programa, que mitjançant diverses sessions, transmet coneixements i comparteix experiències amb altres persones que pateixen el mateix problema de salut.
Les sessions que es fan amb el pacient expert compten amb la supervisió d’una infermera, però és ell qui condueix el programa. Es tracta d’un bon complement al tractament i seguiment mèdic.
Com es pot millorar el dolor?
A banda dels fàrmacs, hi ha una sèrie de mesures que pot ajudar en la malaltia. Primer de tot cal que el pacient tingui tota la informació possible sobre l’artrosi, ja que així respondrà molt millor al tractament. Hi ha certs aliments que poden ajudar al bon funcionament de les articulacions –hi ha indicis, encara pendents de validació, que afirmen que la dieta mediterrània ajuda al sistema articular-. És important en aquests casos reduir el sobrepès, doncs els malalts que perden quatre o cinc quilos de pes poden arribar a reduir el dolor fins a la meitat, en el cas de l’artrosi de genoll.
“Amb la persona amb artrosi es recomana
fer certa activitat física,
com tai-txi, natació o marxa nòrdica”
Quan el metge ha aconseguit controlar el dolor de la persona afectada, cal que el malalt faci activitat física, això és bo per a les articulacions. Es recomana caminar en pla, fer marxa nòrdica, natació, bicicleta estàtica o tai-txi. I és important fer rehabilitació, exercicis que el malalt ha de poder fer a casa, i afrontar l’artrosi en positiu. El component psicològic és també essencial.
Sovint es diu que davant de l’artrosi no hi ha res a fer.
Això és un altre mite i és completament fals. Hi ha també fàrmacs molt segurs que poden anar bé, especialment al principi de la malaltia. L’efecte del paracetamol és lleu i els antiinflamatoris cal donar-los amb mesura, doncs tenen efectes secundaris. Fàrmacs com el condroitin sulfat o la glucosamina tenen efectes positius tant en la millora del dolor com la funcionalitat, i sobretot en malalts que tenen patologies associades com hipertensió o diabetis. Altres possibilitats són l’àcid hialurònic intraarticular i també s’està treballant amb teràpia cel·lular.
Quan res no funciona cal posar una pròtesis, però aquest és el darrer recurs, doncs la pròtesi té una vida mitjana de deu anys. Hi ha però tot un seguit de mesures prèvies que es poden aplicar i que ajuden a millorar molt aquesta malaltia.
Actualment disposem d’un test en saliva, que esperem que ben aviat es pugui comercialitzar, que ajuda a identificar genèticament si la persona acabarà amb una pròtesi de genoll o no. Es una prova que es pot aplicar quan l’afectat ja comença a tenir una mica de dolor a les articulacions.
Com ajudeu des de l’OAFI al tractament d’aquesta malaltia?
Volem ajudar al sistema sanitari a millorar la situació d’aquesta malaltia, que suposa una despesa de 4.700 milions d’euros a l’any a Espanya. A Catalunya hi ha un milió de persones afectades i a tota Espanya, entre set i deu milions de persones, que tenen dolor i incapacitat funcional.
A la nostra fundació, que no té ànim de lucre, disposem de diversos programes d’atenció dirigit a nens, dones i a esportistes i també d’una xarxa de voluntariat. És des de Barcelona que estem intentant liderar internacionalment tot el que afecta el tractament de l’artrosi.
Els propers dies 9 i 10 d’octubre celebreu el Congrés Internacional de Pacients amb Artrosis. Què hi podran trobar les persones que hi assisteixin?
Les persones que assisteixin a aquest congrés, gratuït i obert a tots els públics, hi trobaran conferències sobre les darreres recerques que s’estan fent al voltant de l’artrosi, els efectes de l’aplicació de la teràpia cel·lular, el test en saliva, i alguns dispositius que actualment ajuden a mesurar la funció articular.
Es celebraran tallers adreçats als pacients com el que oferirà el fundador de la Casa del Tibet, que explicarà tècniques per ajudar a afrontar la malaltia de manera positiva i un espai on el meteoròleg Tomàs Molina explicarà les implicacions dels canvis de temps amb el dolor. L’economista Santiago Niño-Becerra també hi participarà amb una conferència on ressaltarà els aspectes econòmics en la sanitat. El congrés també inclou sessions per parlar de sexualitat, dolor, esport i artrosi.
L’artrosi és una malaltia greu, però volem que el malalt vegi que es pot prevenir i que la lluita és possible. La clau és que el malalt pugui prendre decisions en cada moment.
El malalt està ben representat en les diverses institucions sanitàries?
Aquesta és una de les qüestions que es tractaran al congrés. Hi presentarem el pla estratègic nacional per a l’artrosi, que hem elaborat diverses societats científiques conjuntament amb l’OAFI. La consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Alba Vergés, ha anunciat la seva voluntat d’elaborar un pla d’atenció a l’artrosi i des de l’OAFI volem col·laborar-hi.
“Cal que el malalt d’artrosi tingui més veu
en les institucions i en les polítiques de salut”
Formar part d’una entitat de pacients és una bona manera per capgirar l’atenció que s’ofereix a aquest trastorn?
És important que el malalt s’adhereixi a una entitat perquè sempre estarà més informat de la malaltia, dels darrers avenços terapèutics i podrà parlar amb altres persones que estan en la mateixa situació. Enfortir les entitats de pacients ajuda també a incidir en les polítiques de salut i les accions que fan les mateixes companyies farmacèutiques. Cal que el malalt participi i tingui més veu.
