El procés del dol ajuda a normalitzar la pèrdua d’un ser estimat, però quan no se supera amb normalitat pot enquistar-se generant una patologia.
“La primera nit després que morís Manolo un dels meus fills es va voler quedar a dormir amb mi, però li vaig dir: “No, perquè no canviarà res, el pare ja no hi és i serà així avui demà i demà passat “. Així recorda Marisol Lomba, de 79 anys, la primera nit que va passar separada del seu marit. Ja han passat tres anys d’aquell moment i per a ella l’absència de Manolo segueix sent una constant difícil d’ignorar.
Igual que Lomba a Espanya hi ha dos milions i mig de vidus majors de 60 anys, segons l’INE. Amb la mort d’un ésser estimat tan proper comença el dol, un procés psicològic mitjançant el qual se supera aquest tipus de pèrdues. “Hem de pensar en el dol com un procés actiu, pel qual passa una persona fins que és capaç de recol·locar a la persona que s’ha mort en una vida que continua sense ella”, explica Virginia Barriomontero, psicogerontóloga i psicòloga de la plataforma Cuidado Mayor.
Font: https://elpais.com
Llegir més: https://elpais.com/elpais/2019/07/30/sesenta_y_tantos/1564502952_024683.html
