Adrián Russo

Cofundador de Walnus

Adrian Russo compta amb més de 20 anys d’experiència en la creació i gestió de negocis, una bona part dels quals dedicats al desenvolupament del sector de les noves tecnologies. Juntament amb Mikel Aguirre, un altre emprenedor, és l’artífex de Walnus, una plataforma online especialitzada, que permet, a través d’informació i prestació de serveis i productes, ajudar a persones amb malalties neurodegeneratives, així com als seus familiars i cuidadors.

Lluny de les veus que demonitzen l’ús de les noves tecnologies, aquest expert defensa les grans oportunitats que Internet, el big data i les aplicacions segures obren per millorar la salut, la qualitat i les condicions de vida de les persones grans. Només manca quelcom essencial: que la societat i les administracions públiques apostin seriosament per aquest camí i creguin que la tecnologia és la gran aliada per garantir un bon servei a aquest col·lectiu de població. 

A Espanya, l’any 2050, les persones grans representaran el 30% de la població i els més grans de 80 anys superaran la xifra de 4 milions. De quina manera les TIC poden ajudar a prevenir el deteriorament cognitiu?

A través de l’ordinador, la Tablet o els telèfons mòbils intel·ligent podem accedir a exercicis online que ens permeten fer entrenament mental. Aquests sistemes ajuden a detectar el grau d’activitat cerebral i es van adaptant a les dificultats de cada usuari. En base a certs algoritmes, plantegen a cada persona reptes assumibles, adaptats a cada situació, per tal que l’usuari pugui aconseguir arribar al final de l’exercici, sense caure en la frustració.

La tecnologia també permet reforçar els lligams emocionals. Cada vegada és més complicat mantenir un contacte continuat i permanent amb la família, pel ritme de vida actual. La trucada telefònica és quelcom que ja fa temps que funciona per part de les persones grans, però ara disposem de la possibilitat de fer videoconferències, cosa que ajuda a detectar l’estat anímic de la persona.

Per a moltes persones grans, l’autèntica revolució ha estat també la possibilitat de rebre i enviar fotografies a través del telèfon mòbil. Es tracta d’una motivació més per comentar, interactuar amb la família i estar vinculats amb l’entorn de generacions més joves i poder-hi participar emocionalment.

 Un recent estudi presentat en el marc de FiraGran indica que gairebé la meitat de persones grans fa ús de les xarxes socials per combatre la solitud. Li sembla preocupant?

Per a mi el més important és que hi hagi una relació. El fill que ja visitava els pares amb els néts seguirà fent-ho i el que no ho feia, doncs segurament seguirà en la mateixa línia. Les xarxes socials no resten, al contrari, sumen.

Amb l’únic que resten és en la part de seguretat i en una certa invasió de la intimitat, però el guany final és molt superior. Malgrat la tecnologia, la part afectiva que es crea entre les persones cal seguir-la tenint operativa i això només depèn de tots nosaltres.

Fa anys es parlava d’una bretxa digital en el cas dels majors de 65 anys d’edat. Segueix existint?

Encara segueix existint, tot i que s’ha anat reduint, per motius naturals, ja que hi ha persones que han anat morint. Però, de moment, no he vist gaires aplicacions i solucions que donin suport a l’hora de reduir aquesta bretxa.

Sempre que s’han creat aplicacions s’ha fet per a un públic molt massiu, més consumista i, per tant, només pensades per a determinats edats. Costa trobar aplicacions dirigides a persones grans.

Què ha de tenir una aplicació adreçada a persones grans?

Cal que sigui molt visual, multitàctil, amb botons grans, que incorpori un llenguatge simple, fàcil d’entendre i amb l’idioma natiu de l’usuari. És important que sigui una aplicació segura, que garanteixi, per exemple, que faci el que faci aquella persona, darrera no hi ha una compra ni tampoc publicitat. Sempre ha d’haver-hi un botó ben visible per tal de retornar a la pàgina d’inici, per tal que la persona, si ho necessita, es torni a situar.

Per damunt de tot, cal que l’aplicació inclogui quelcom que motivi a la persona gran, aportant un servei que l’interessi, com fotos o jocs atractius, per exemple.

 Com introduir les TIC en l’àmbit de les persones grans quan tenen un dèficit visual, auditiu o de moviments?

Existeixen tecnologies que introdueixen instruccions de veu per a les persones sense mobilitat i que són fàcils d’implantar en qualsevol dispositiu. Per a persones amb dèficit visual hi ha adaptacions pel que fa a certs colors i ombres. La tecnologia sempre es podrà adaptar, però, malauradament, el mercat segueix centrant-se cap a un públic més massiu.

Hi ha dispositius i alarmes per detectar si una persona gran ha obert la nevera, ha encès massa hores el televisor o s’ha mogut per dins del seu domicili, i que poden ajudar, però que també generen rebuig, perquè suposen una invasió de la seva intimitat.

Avui en dia encara costa molt vincular els serveis socials amb l’entorn de l’usuari, la família, els cuidadors o la xarxa de voluntaris i veïns de la persona gran. Per què no aprofitem les noves tecnologies per crear una gran xarxa que connecti la persona gran amb el serveis socials, la comunitat i la família? És una via per compartir impressions, informacions i prendre decisions.

El projecte Radars, que fa alguns anys que funciona a la ciutat de Barcelona, és un exemple, doncs involucra veïns i ajuda a combatre l’aïllament de les persones grans. Les persones volem ajudar i a més hi ha voluntaris que estan disposats a sumar-s’hi, però cal un instrument i una xarxa social segura que ho permeti. Les escoles també han de poder crear projectes i vivències que vinculin els nens amb la persones grans. La clau és que les administracions obrin les ments i creeïn un entorn per facilitar-ho!

Què és el big data i com pot ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones grans? Posi’m un exemple.

El big data permet recollir milions de dades que es barregen per treure conclusions. Ara s’utilitza sobretot a nivell de marques i de màrqueting per detectar els costums dels consumidors, però ens pot permetre analitzar certs hàbits com l’alimentació, els horaris o la manca de qualitat del son.

Això es important, doncs uns nivells determinats nivells de mala qualitat del son o una certa lentitud en la mobilitat poden ser indicatius d’un inici de procés de deteriorament cognitiu que poden conduir, per exemple, cap a una demència.

Projecta una vida en la qual estem absolutament controlats. Quin és el límit? Com podem protegir les nostres dades?

Cal anar a utilitzar aplicacions de confiança, que habitualment són les de pagament. Totes les aplicacions gratuïtes tenen un mal i és que com a usuaris estem venent les nostres dades personals. Recentment han sortit lleis per intentar regular aquesta situació, però la realitat va per davant.

Facebook, per exemple, permet a les empreses pagar anuncis en funció d’edat, preferències i costums dels seus usuaris. El neuromàrqueting està present en aquesta xarxa social i també en d’altres, i per tant, té aquest problema.

En general, aconsellem tenir antivirus i aplicacions que permetin esborrar remotament les dades, en cas de robatori del dispositiu. Però en tot cas, no fa falta la tecnologia per patir estafes o fer-ne un mal ús. Tenim exemples, com el cas de les preferents dels bancs, que no han tingut res a veure amb les tecnologies. 

No ens podem confiar, cal ser-ne conscients, però a la balança cal veure les TIC com quelcom que sumen, suposen un salt i un guany per millorar la qualitat de vida de les persones grans.