Ja fa temps, anys, que el model assistencialista de les residències per gent gran o persones en situacions de més o menys dependència està en debat i sorgeixen altres iniciatives més centrades en la persona. Són projectes residencials que reconeixen el caràcter únic i singular de cada persona i promouen una mirada que es fixa en les capacitats més que en aquells aspectes que fa a la persona depenent, fomentant així la seva autodeterminació. Es tracta de fer el centre a mida de les persones i no al revés, i respectar sempre que es pugui les seves decisions.
Aquesta necessitat de transformació del model, en temps de covid, encara s’ha posat més de manifest. Les mesures que s’han hagut de prendre han fomentat encara més l’aïllament de les persones i la manca de poder, autonomia i presa de decisions d’elles i les seves famílies.
Per això i per moltes més coses, estem en un moment en que també han augmentat les iniciatives de cohabitatge senior. Cada cop són més les persones, arreu del territori, que estan interessades en poder habitar la seva vida d’una manera més sostenible i acord amb els seus valors. D’una manera que fomenti la relació i trenqui amb dinàmiques d’aïllament i soledat. Que fomenti l’apoderament i la participació. I que sigui un model que posa al centre les persones, la comunitat i les cures.
Llegir més: https://perviure.org/cohabitatge-senior/
Font: https://perviure.org/
