I és que, les lesions del maniguet rotador de l’espatlla són un dels problemes traumatològics més freqüents entre la població. “Es coneix que a Espanya, el 40 per cent de les persones majors de 65 anys, té trencat almenys un maniguet rotador de l’espatlla. Això ens dona una xifra pròxima als quatre milions de persones. A elles cal sumar, a més, el grup pertanyent a determinades professions i esports, en els quals la lesió del maniguet rotador és freqüent, que augmenta substancialment la xifra anterior”, ha dit.

Els tres traumatòlegs, pertanyents a aquest hospital, han estat els coordinadors de la trobada, i han estat acompanyats en l’acte inaugural pel Dr. Pablo Lledó, director mèdic del centre. En la cita, inclosa en el Programa Oficial 2022 d’Educació Mèdica de la signatura sanitària ‘Smith+Nephew,’ han participat 18 especialistes mèdics que han format a prop de cent traumatòlegs en els últims avanços de la patologia traumàtica de l’espatlla, incloent-hi els aspectes lligats al diagnòstic, tractament i rehabilitació.

“La major part dels trencaments del maniguet rotador té com a causa la degeneració que presenten els teixits amb el pas dels anys. Es tracta per tant d’una patologia degenerativa, on el tractament quirúrgic pot no ser la primera opció. Les tècniques inicials conservadores van des de la rehabilitació fins a tractaments específics en les unitats del dolor, on mitjançant tècniques de bloqueig nerviós selectiu, s’anul·la la transmissió del dolor al cervell, sense afectar la mobilitat de l’espatlla”, ha emfatitzat el doctor Elorriaga.

En altres casos, es produeix un trencament traumàtic dels tendons, sent molt freqüent en unes certes professions manuals i de treballs repetitius com a perruqueria, pintura mural i obra de paleta, i en esports com el pàdel, tennis, bàsquet i handbol. “En aquests casos, quan es necessita realitzar un tractament quirúrgic aquest es realitza per artroscòpia, una petita cambra introduïda en l’articulació de l’espatlla, per unes petites incisions, que ens permet veure la lesió dels tendons i reparar-lo”, ha afegit.

La reparació biològica en els maniguets rotadors va ser un dels temes principals del curs. “La longevitat de la societat fa que els nostres tendons del maniguet també siguin partícips d’aquesta longevitat i, per tant, de la degeneració dels tendons, que comporta lesions i trencaments, provocant limitacions en els pacients. Fins fa uns anys, només podíem oferir reparacions mecàniques amb cirurgia. Avui, gràcies a l’avanç de la ciència, tenim altres opcions, com a reforços amb implants biològics que ajuden a la regeneració dels tendons perquè siguin més forts i resistents després de les reparacions”, ha destacat l’expresident de l’Associació Espanyola d’Artroscòpia i cap de servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital IMED de València, Eduardo Sánchez Alepuz.

En aquest sentit, el responsable de la Unitat d’Espatlla i Colze de l’Hospital Universitari Ramón y Cajal de Madrid, Miguel Ángel Ruiz Ibán, ha informat que en la patologia del maniguet rotador de l’espatlla encara tenim molt camí per recórrer a l’hora d’oferir solucions òptimes als nostres pacients.

“En els últims deu anys s’han millorat substancialment les tècniques i implants per a aconseguir excel·lents reparacions del maniguet rotador quan aquest falla. No obstant això, hi ha un problema biològic subjacent que no està resolt. Tant el plasma ric en plaquetes com les cèl·lules troncals s’han plantejat com a alternatives biològiques per a millorar la qualitat del tendó durant la reparació, però no han aconseguit els resultats esperats. Recentment, s’ha comercialitzat a Espanya una solució biològica prometedora, anomenada Regeneten, consistent en un implant d’una malla de col·lagen que es col·loca sobre el tendó degenerat i que permet la seva millora biològica i la seva regeneració. De fet, nosaltres estem realitzant un assaig clínic per a avaluar aquesta nova tecnologia amb resultats preliminars molt satisfactoris”, ha avançat l’expert.

Un altre camp important que s’ha analitzat durant la trobada han estat les lesions de l’espatlla en l’àmbit esportiu i laboral, posant l’accent principalment en el maneig de microinestabilitats de l’espatlla que generen disconfort en el pacient, minvant la seva qualitat de vida laboral, esportiva i personal.

“Dins dels aspectes de les inestabilitats, un camp de debat entre els experts el constitueixen les noves tècniques que manegem per a mesurar els defectes ossis en aquestes inestabilitats i com interpretar-los per a poder establir les indicacions més correctes per a cada cas i per a cada pacient de forma personalitzada”, ha manifestat Sánchez Alepuz.

Entre els diversos aspectes que s’han abordat, es va tractar igualment de l’articulació acromioclavicular, tant la seva luxació com els processos degeneratius que l’afecten. “Aquests últims, es produeixen típicament en esportistes i persones que necessiten realitzar moviments repetitius amb pes per sobre del cap”, ha resolt Elorriaga.