“El cant coral pot aportar moltes coses a la gent gran, però, primer de tot, els pot aportar felicitat”
Ramon Vilar i Herms és una de les figures més destacades en l’àmbit de l’etnomusicologia i la direcció coral a Catalunya. Amb una sòlida formació musical iniciada a l’Escolania de Montserrat i ampliada al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, s’ha especialitzat en etnomusicologia, direcció coral i cant, disciplines que ha cultivat al llarg d’una trajectòria exemplar i que l’han convertit en la persona perfecta per presidir el XVI Festival de Corals de Gent Gran de Catalunya, que se celebrarà a FiraGran els dies 8 i 9 de maig.
Format, a més, en Cant Gregorià i llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, atresora una dilatada experiència docent. De fet, ha contribuït activament a la formació de noves generacions de músics als cursos de l’Orfeó Lleidatà i À Coeur Joie de Cervera i La Caparrella (Lleida). La seva tasca com a director coral, també, ha estat àmpliament reconeguda, al capdavant de formacions com la Coral Preludi (d’Amics de la Unesco de Barcelona), el Cor Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i la Schola Gregoriana de Catalunya.
A més de la seva activitat interpretativa i pedagògica, ha exercit una labor fonamental en la investigació i la difusió de la música tradicional catalana. Als seus 82 anys, Vilar es manté actiu i és, sens dubte, una figura clau en la història del moviment coral a Catalunya.
- Sr. Vilar, resumir la seva trajectòria és complicat, ja que té una llarga i prolífica carrera, però, si hagués de destacar tres punts principals del seu recorregut en el món de la música i del cant coral, quins serien?
Els meus tres àmbits principals són, en primer lloc, la pedagogia musical, que inclou la meva tasca com a professor de veu, de música i de direcció coral. En segon lloc, la direcció coral, un camp en què he tingut l’oportunitat de dirigir formacions de totes les edats: corals infantils, juvenils, d’adults i de gent gran. Finalment, el tercer gran pilar és l’etnomusicologia, amb una especial dedicació a la creació de la Fonoteca Nacional Catalana. - Quan i com va néixer la seva passió per la música? Hi ha algun moment clau que recordi especialment?
He de dir que la meva passió per la música neix ja a la infantesa i, sobretot, amb la meva estada a l’Escolania de Montserrat. - Ha format part de diverses corals al llarg de la seva vida. Quines experiències destacaria?
La que més em va marcar, sens dubte, va ser l’Escolania de Montserrat, que em va marcar per sempre. Després, l’Orfeó de Sants, on vaig exercir de subdirector durant uns anys. I finalment, he de mencionar a tres professors que em van influenciar molt en el cant coral, i que també he participat en els seus projectes. Un és l’Enric Ribó, del Conservatori de Música de Barcelona; l’altre, Manel Cabero, director del Cor Madrigal; i, finalment, el primer mestre que em va ensenyar a dirigir corals, que va se Oriol Martorell. - Quin paper creu que juga el cant coral en la vida de les persones grans?
Jo crec que a les persones grans el cant coral els pot aportar, primer de tot, felicitat. Després, la socialització, perquè es troben amb altres persones i sociabilitzen. I finalment, el cant coral els aporta cultura, perquè el cant coral té textos, té música, té poesia… A més, usar, fer ús de la veu per cantar, ja és un acte cultural importantíssim per a tothom, ja sigui una persona gran o petita. - En l’actualitat, com veu la situació del cant coral a Catalunya? Ha evolucionat en els darrers anys?
Estem en un temps de canvi, perquè estem passant d’un moment de federalisme, de federacions de corals, a projectes concrets i participatius. Això suposa un canvi important.
Però és què a més, estem en un temps de contrastos. En el cant coral a Catalunya, d’una banda hi ha un moviment molt bonic de professionalització, amb cors molt preparats de gent jove amb molta preparació tècnica, vocal i de música, però també hi ha una realitat de moltes corals, podríem dir, modestes. - Hi ha prou suport institucional per a les corals de gent gran? Què creu que es podria millorar?
Hi ha una mica, però en general no hi ha un gran suport a tot el moviment del món corals. Jo crec que el que realment s’hauria de fer és ajudar molt a la formació de professors i terapeutes per a les corals de gent gran. Que hi hagi gent que vegi en el cant coral per a la gent gran una professió amb la que es puguin guanyar la vida, però també que puguin ells aportar felicitat i qualitat. - Quin consell donaria a algú que vol començar a cantar en una coral per primera vegada?
Primer, que li agradi i molt la música. Després que abans d’entrar-hi que es formi una mica, mínimament. Que li agradi també cantar. I que tingui ganes d’aprendre, de compartir i tenir un compromís seriós. - Parlem ara del Festival de Corals de Gent Gran de FiraGran. Quins són els objectius principals d’aquest certamen?
Abans de parlar dels objectius jo destacaria aquí la participació. Perquè és un Festival amb molta participació i això és bo. I com a objectius, subratllaria la importància de fer visible el moviment de cant coral de gent gran. Aquest Festival és un molt bon moment on donem visibilitat a aquesta realitat. I també com a objectiu destacaria estimular el naixement de noves corals. - Què creu que aporta aquest esdeveniment a les persones que hi participen?
Què aporta? Il·lusió, felicitat i la comunicació mútua. Veure que hi ha altres com tu que fan el mateix. - Per què recomanaria a la gent que vingui a gaudir d’aquest festival?
De cara al públic, jo crec que és una molt bona oportunitat per conèixer aquesta realitat, que existeix el cant coral. I pel que fa a les corals que participen, perquè és una manera de donar-se a conèixer. Una coral necessita actuar, no només assajar. És molt bo que cantin amb un públic. - I per acabar, tres preguntes de resposta ràpida. Un tema musical.
La cantata 120 de J. Sebastian Bach. - Un record de la seva trajectòria professional.
Uns concerts a Bèlgica per la coral la Guineu que vaig fundar i que dirigia en aquell moment. - Un concert que recordi amb especial emoció.
“El Pessebre”, dirigit pel mestre Enric Ribó a l’Orfeó de Sants.
