Vicepresidenta de l’Associació Ciutadana pels Drets de les Dones

Viu en un pis del barri de Sant Martí de Barcelona, que en els seus darrers anys com a advocada, va fer servir també com a despatx. Fa anys una de les seves grans aficions era caminar, però el genoll se li queixa. Tot i així segueix sent una dona activa. Estudia biblioteca i documentació a la Universitat de l’Experiència, és membre de dues corals i segueix permanentment atenta als actuals esdeveniments polítics.

Des de fa gairebé 20 anys és membre activa de l’Associació Ciutadana pels Drets de les Dones, de la qual actualment ostenta la vicepresidència i que reivindica unes pensiones dignes per a les vídues.

S’hi va adherir quan encara vivia el seu marit per donar un cop de mà des de la seva experiència professional com a advocada, carrera que va estudiar quan els seus fills ja eren grans. Antònia Hernàndez és per damunt de tot una dona tenaç, d’empenta i de caràcter optimista.

Quines són les reivindicacions de l’Associació Ciutadana pels Drets de les Dones?

La nostra reivindicació inicial és que totes les vídues podem cobrar el 100% de la pensió del marit. Fa anys percebíem el 45%, xifra que va augmentar fins al 52%. Ara, des d’aquest any, algunes vídues arriben a cobrar el 60% de la pensió, però aquest increment no ens ha beneficiat a totes.

Per què?

En el cas de les dones vídues que tenim un altra pensió, com és el meu cas, no hem rebut aquest increment. Aquí és produeix un greuge important, ja que sovint les afectades som dones que vam cotitzar pocs anys a la Seguretat Social, per tant, la nostra pensió és molt escassa.

Quina és la pensió que reben moltes de les vídues?

Algunes dones no arriben als 700 euros mensuals i en alguns casos tenen pisos de propietat, però les despeses són les mateixes que quan vivia el marit.

Ens hem trobat amb dones que han vist com, arran de la crisis econòmica, els fills es veien obligats a tornar a casa. I algunes amb aquesta pensió s’han vist obligades a mantenir-los i també als néts.

Quina és la seva principal demanda actualment?

Demanem que les vídues que cobrin dues pensions puguin adherir-se a l’increment que s’ha aplicat aquest any. En el cas de les dones amb renta per patrimoni, si aquesta no supera els 7.000 euros anuals, hi tenen dret. És de justícia que les que cobren una pensió pròpia que no supera aquest topall també se’n puguin beneficiar.

Per què us manifesteu el dia 25 de cada mes?

Per a nosaltres és un dia reivindicatiu. Va ser el mateix dia que l’any 2000 vam entregar al Congrés de diputats les 730.000 firmes que recolzaven la necessitat de cobrar el 100% de la pensió. Finalment aquestes firmes es van arxivar, però l’any següent vam celebrar una gran manifestació a Barcelona.

Des d’aleshores hem seguit concentrant-nos el dia 25 de cada mes a la plaça Sant Jaume de Barcelona, davant del Palau de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, on donem diverses voltes i finalment llegim el nostre manifest.

Fa anys superàvem el centenar de dones i baixàvem per Via Laietana, però moltes d’elles s’han anat fent grans i actualment les que seguim actives a la concentració de cada mes no superem el mig centenar.

Per què és necessaria la lluita?

Si no haguessim lluitat encara estariem amb el 45 per cent de la pensió. Gràcies a això hem pogut avançar una mica.

Se senten escoltades pels polítics?

No gaire. Sempre ens diuen que continuem amb la lluita, però sembla com si no volguessin escoltar-nos massa. Sembla com si la nostra reivindicació no anés amb ells.

Ens agradaria que ens fessin més cas. El que demanem no són molts diners i en canvi ens ajudaria molt.

Què representa el mocador verd?

És la nostra ensenya, la que lluïm en totes les concentracions. Representa l’esperança, però també la tenacitat i la lluita. Nosaltres seguirem amb el mocador verd fins al final! Esperem que ningú ens el prohibeixi!