Cofundador i CEO de SeniorDomo

Les idees per emprendre un projecte sovint sovint neixen de la pròpia necessitat personal. Aquest és el cas de SeniorDomo, un servei de teleassistència avançat i integral per a persones grans que l’any 2018 van fundar Ángel Puertas i el seu germà Pedro, juntament amb Jordi Mercé.

L’objectiu d’aquest servei, que ja s’ha començat a comercialitzar a Barcelona i a l’àrea metropolitana, és utilitzar les màximes tecnologies per afrontar la vellesa a casa, promoure la salut i el benestar i evitar el risc de caigudes a casa i al carrer.

Com va néixer SeniorDomo?  

L’any 2015, el meu pare va contraure Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una malaltia que li va causar una degeneració molt ràpida i que li va causar la mort al cap d’un any. Nosaltres, com a familiars, volíem mantenir la seva autonomia i que seguís vivint a casa.

La primera opció en la que pensa tothom és buscar una residència, contractar un cuidador o fer ús de la teleassistència tradicional. Nosaltres vam veure que no hi havia massa més solucions per afrontar una situació de dependència a casa.

L’estiu de 2018 vaig decidir deixar la meva feina de consultor i amb els meus coneixements com a enginyer informàtic vam muntar SeniorDomo, per tal de donar resposta a una necessitat que, juntament amb el meu germà, havíem viscut amb l’experiència del pare.

Quina és la gran novetat que aporta SeniorDomo?

Oferim servei de telassistència consumible per a les famílies. L’usuari o la familia contracta el servei, rep un quit que es pot instal·lar a casa i que es pot configurar i activar través d’una aplicació mòbil.

El sistema avisa a l’instant els familiars amb una alarma des del mòbil i permet fer un seguiment de les activitats diàries de la persona que disposa del servei.

Disposem de dues modalitats: la primera -denominada SeniorDomo Protect- consta d’un rellotge i una aplicació mòbil. El rellotge, que té GPS, permet a la persona demanar ajuda des de qualsevol lloc i moment i els familiars també poden definir una zona de seguretat. Així quan la persona la supera, els pot avisar.

Es tracta d’una solució tecnològica que oferim directament a particulars, però que també és molt útil per integrar a serveis de telassistència tradicionals i a residències. Des d’abril de l’any passat, tenim més de 100 usuaris connectats.

La segona modalitat, denominada Seniordomo Prevent, permet a dins de casa, a través d’un sistema de sensors, que es col·loquen als principals objectes del domicili, detectar qualsevol canvi d’hàbits en la persona i, per tant, ajudar a prevenir possibles deterioraments o caigudes.

L’ús de la tecnologia en les persones grans no pot ser vist com una intromissió a la seva intimitat?

La part ètica és molt important. El servei el vam dissenyar comptant amb la participació de 20 famílies, que ens van explicar la seva visió. Una de les coses importants que ens van dir és que no es volien sentir observats i, per tant, vam descartar incorporar càmeres i microfons als domicilis.

Al final, amb aquest sistema, basat en l’ús de sensors, no sabem com va vestida la persona ni quin programa de televisió veu, però si podem conèixer de la manera menys intrusiva possible, què passa. Habitualment es col·loquen sensors a la porta de la nevera, al pastiller o al calaix dels coberts, és a dir en objectes d’ús diari.

Fer participar l’usuari en el disseny de qualsevol solució és clau.

Per a nosaltres la nostra obsessió és que fos un sistema de teleassistència centrat en l’usuari. Si fas un producte sense comptar amb la persona que ho farà servir, vas malament!

A banda de no sentir-se confiscades, aquestes families, amb les que vam comptar inicialment, ens van demanar ajudar a evitar la soledat de les persones grans, quelcom en el que incidirem en futures solucions tecnològiques.

Quines són les possibilitats que la intel·ligència artificial ens ofereix a nivell social?

L’ús de dades a gran escala ens permet obtenir informació i aplicar patrons i, per tant, desenvolupar accions i incidir en polítiques socials o de salut. La teleassistència del futur permetrà realment estar molt centrada en la necessitat de cada usuari i proposarà, per exemple, que es facin trucades de seguiment a qui realment ho necessiti en base a les necessitats i als hàbits de cada persona, quan per exemple es detectiquin anomalies en els seus hàbits de vida.

Moltes persones grans no volen un cuidador les 24 hores del dia i moltes, a més, no se’l poden permetre econòmicament. Si tens un cuidador que va en moments clau al dia i amb la resta comptes amb un sistema de teleasistència predictiu, que aporti valor, el procés d’envellir és molt més sostenible.

Estem educats per planificar la vellesa?

Costa de parlar-ne i no hi pensem. Com a fills no ens ha de fer por parlar amb el pare i la mare i preguntar-los com els agradaria a envellir, però aquest tema encara és un tabú, també per la pròpia persona gran. És un dret que tenen, el de decidir i parlar-ho és un avenç molt important. Per desgràcia, massa sovint, els fills decideixen a vegades sense que la participació de la persona gran.