“El major repte que té el sector geroassistencial és el de poder contractar i fidelitzar el talent que es necessita”
Amb una trajectòria de més de tres dècades en el món de la gerontologia i els serveis socials, Josep de Martí Vallés és una de les veus més autoritzades en el sector de les residències per a gent gran a Espanya. Llicenciat en Dret i amb dos màsters –Gerontologia Social i Dret Públic i Organització Administrativa–, forma part del Grup de Recerca en Envelliment de la Universitat de Barcelona i de la Societat Catalano-Balear de Geriatria i Gerontologia. Al llarg de la seva vida professional, ha exercit com a inspector de serveis socials, consultor especialitzat i professor universitari.
Al 2000, va llançar el primer cercador de residències que volia facilitar àrdua tasca de triar segons preu, ubicació i places disponibles. Un projecte que va evolucionar fins a Inforesidencias.com, una plataforma pionera que facilita la cerca de residències i serveis d’atenció a domicili, alhora que fomenta la transparència i la millora del sector.
Amb una visió àmplia i transversal del sector, gràcies a la seva llarga experiència, Josep de Martí analitza amb profunditat els desafiaments i les oportunitats d’un àmbit en constant evolució. I en aquesta entrevista, ens parla sobre el present i el futur de les residències.
- Mirem una mica enrere, recorda com i per què va sorgir la idea de fundar Inforesidencias.com?
Va sorgir de la dificultat que veia que tenien les persones que necessitaven trobar una residència de gent gran per a un ésser estimat. No hi havia un lloc on es pogués fer una cerca i una comparació amb criteri objectius i vàrem pensar que internet, que aleshores naixia, podria ser el lloc adequat. - Després de més de 25 anys de trajectòria del portal, com creu que ha impactat en el sector?
Crec que la creació de l’indicador de transparència, que permet comparar residències per a gent gran segons la qualitat de les dades que comparteixen en internet, incloses les actes d’inspecció (esborrant les dades personals), ha estat el més rellevant. Fins que el vam crear, les residències competien sense poder demostrar qui era més transparent deixant als residents i als familiars amb un dubte important. Crec que aquí, nosaltres hem posat l’eina, però han estat les residències les que han demostrat la seva aposta per la transparència i professionalitat. També crec que han tingut impacte els 48 viatges geroassistencials que hem organitzat i que han permès que centenars de professionals hagin pogut conèixer com funcionen les residències a altres països. - Vostè ha pogut veure el sector de les residències des de múltiples perspectives: inspector, docent, investigador i consultor. Com ha evolucionat des que va començar fins avui?
Crec que he estat un privilegiat, perquè el sector geroassistencia, que havia nascut poc abans que jo hi entrés l’any 1991, s’ha professionalitzat de forma important. Ha canviat tot, des de la perspectiva arquitectònica, a la plantilla de professionals i fins a la forma de treballar. - Però, quin creu que ha estat el canvi més significatiu i positiu?
El canvi més important potser és el desplaçament del centre d’atenció des de l’organització a la voluntat dels residents i des de la preocupació per les necessitats cap a les preferències. Una manifestació és el canvi de mentalitat en quant a l’ús de contencions en residències, però n’hi ha més. - Es parla sovint de la necessitat de millorar l’atenció a les persones grans. Quins són els principals reptes que afronten les residències actualment?
El major repte que té el sector geroassistencial és el de poder contractar i fidelitzar el talent necessari com per poder continuar els processos de millora començats fa uns anys. Això té molt a veure amb el finançament públic de les places per a persones que tenen dret a rebre atenció pública. L’atenció 24h al dia a una persona dependent amb prou personal qualificat costa més del que ara estan disposats a pagar les administracions i els particulars. Si es millora el finançament hi hauria moltes millores relacionades. Després hi ha el repte de la qualificació professional i del reconeixement dels títols de persones que venen d’altres països i volen atendre a gent gran dependent. - Creu, per tant, que el model actual és sostenible?
Gairebé res és sostenible si es manté tal qual està, especialment en una societat que s’envellirà de forma extraordinària durant els propers anys. Caldria un gran pacte d’estat on els diferents grans partits establissin una estratègia amb el compromís de mantenir-la durant, com a mínim 20 anys. D’aquesta forma es podria atreure una inversió solvent i animar al jovent a orientar el seu futur professional en aquest sector. Per desgràcia no s’està fent. La manca de places, que s’incrementarà, és només un símptoma d’aquest problema.
En tot cas, certament hi ha una creixent aposta per l’atenció centrada en la persona. Les residències estan preparades per implementar aquest model de manera real i efectiva?
Ho estan fent i ho porten fent uns anys. El gran problema és que per fer-ho bé cal canviar l’arquitectura i incrementar el personal, ambdós factors requereixen més finançament i tornem a la casella de partida. Per sort hi ha molt bons professionals. - Què és principalment el que demanen les famílies a l’hora de buscar una residència?
Cada família és un món i no tothom demana el que pugui ser millor per a la persona gran sinó per a les pròpies famílies. Molts familiars han passat un moment difícil abans de prendre la decisió de l’ingrés i senzillament volen tranquil·litat de consciència i la sensació de que el seu familiar estarà segur. Resulta sorprenent que moltes vegades aquests desitjos no coincideixin amb els que té la pròpia persona gran que sol voler triar coses i que es respectin les seves decisions encara que la família no estigui d’acord. - Els models d’habitatge alternatiu per a gent gran, com el cohousing o les unitats de convivència, poden ser una alternativa viable a les residències tradicionals?
No. Les residències són per persones amb gran dependència que necessiten traslladar-se per rebre quelcom que no poden rebre a casa seva. El cohousing o silver living no és una necessitat sinó una opció de vida que trien lliurement persones, no totes grans. Crec que és un sector que es desenvoluparà molt, però que no competeix amb les residències perquè qui va a un o a l’altre és diferent. - Quina importància tenen les noves tecnologies en la gestió i millora de les residències? Veu alguna innovació especialment prometedora?
De moment no tenen la importància que tindran d’aquí uns anys. Sí s’ha notat l’increment de l´ús de softwares de gestions, de sistemes de comunicacions internes o de seguiment de persones i peces de roba mitjançant microxips; encara no estem veient massa sistemes basats en intel·ligència artificial amb reconeixement d’imatges i molt menys de robots, més enllà d’aquells que serveixen per a l’entreteniment. Crec que la Intel·ligència Artificial i la robòtica seran els temes rellevants en els propers anys. - Com li agradaria que fossin les residències d’aquí a 20 anys? Cap a quin model creu que haurien d’evolucionar?
A mi m’agraden les residències de tipus escandinau amb unitats de convivència i ratis de personal del voltant del 0,8 a 1. El que passa és que no sé si podré pagar-me una si mai la necessito ja que, si les féssim aquí com a Suècia la plaça costaria uns 4.500€. Per això, crec que em puc conformar amb una bona residència de les que tenim ara que per la meitat del preu m’ofereix un servei prou bo i amb possibilitats de tenir una bona qualitat de vida. - Quin consell li donaria a algú que vol dedicar-se professionalment als serveis i a l’atenció a la gent gran?
Que tingui paciència al principi i que, per poc que pugui, sigui emprenedor. Venen uns anys com mai no hem viscut i hi ha moltes possibilitats per a trobar feina o fins i tot oportunitats d’inventar serveis que puguin millorar la qualitat de vida i oportunitats per qui els pensi primer. - Finalment, fent una balanç de la seva trajectòria, de què se sent més orgullós de la seva trajectòria?
Havent treballat com a funcionari, professor i emprenedor, em quedo amb la tercera vessant. Estic molt orgullós d’haver creat Inforesidencias.com.
