L’impacte de la pobresa energètica en la salut es distribueix de manera desigual entre grups de població, és a dir, davant una mateixa situació de vulnerabilitat energètica, ser de classe social baixa, de més edat, dona o d’origen immigrant pot empitjorar-la. Més encara si, algun d’aquests eixos de desigualtat interacciona. En la pobresa energètica, trobem alguns factors estretament relacionats amb la gent gran, que poden ser agreujants d’aquesta problemàtica i més si, es tracta d’una dona, gran, i de classe social desafavorida.
Les persones grans presenten major susceptibilitat a l’exposició de temperatures fredes i a les humitats a l’interior de l’habitatge, per exemple agreujant problemes circulatoris, respiratoris, artritis i reumatismes. Les persones grans no sols són més susceptibles, les dones grans, també solen ser les que passen més temps a casa, per allò de que l’espai públic és d’homes i l’espai domèstic és de dones, i per tant es veuen més exposades. Altrament, és una població que pateix més l’estigma del rebuts impagats, donant preferència al pagament de la factura energètica per davant d’altres necessitats bàsiques, com l’alimentació. El dilema de menjar o escalfar-se pot derivar en descompensacions alimentaries o agreujar els casos de diabetis. O pitjor, accidents domèstics com incendis per l’adopció de comportaments de risc per estalviar recursos, com utilitzar estufes de llenya inadequades, o caigudes per falta d’il·luminació derivat de l’ús d’espelmes.
Font: article de Juli Carrere a social.cat
Llegir més: https://www.social.cat/opinio/7352/envelliment-i-pobresa-energetica
