És un dimecres qualsevol del mes de maig. La Carmen està d’exàmens i ha arribat atabalada a casa. Abans de posar-se a estudiar, s’ha aturat una estona per fer, com cada dia, un cafè amb la seva companya de pis. L’hora del cafenet –com en diuen elles– és el seu moment de xerrar, de compartir neguits i de confessar-se secrets. De riure, relaxar-se i, en definitiva, fer-se companyia. La Carmen, que té 21 anys, no podria estar més contenta de viure amb la Mari Carmen, que en té 89.
Aquesta curiosa (però efectiva) combinació és possible gràcies al programa Viure i conviure, de la Fundació Roure. Des de fa un quart de segle, aquesta entitat promou la convivència d’estudiants de fins a 35 anys amb persones de més de 65. L’objectiu d’aquesta iniciativa és doble: d’una banda, oferir una opció d’habitatge econòmica per a joves estudiants; de l’altra, facilitar que les persones grans estiguin acompanyades encara que visquin soles.
Així, els estudiants no paguen lloguer –només han de pagar, en cas que puguin, seixanta euros al mes a la fundació per ajudar a finançar el projecte–, però es comprometen a dedicar almenys dues hores i mitja al dia a la persona que els acull. I ha de ser temps de qualitat: han de parlar, anar a fer la compra o fer activitats d’oci, per exemple. També es comprometen a no passar més d’una nit fora de casa i a ser-hi cada dia a dos quarts d’onze de la nit, a tot estirar. Les dues parts, per tant, han de fer algun sacrifici, però no s’ha d’entendre com a tal. “És un programa solidari d’intercanvi: companyia a canvi d’allotjament”, remarquen Teresa Rutllán i Olga Ibáñez, psicòlogues de la Fundació Roure. És important, doncs, que joves i grans ho visquin com un acte de generositat.
Per a més informació: Estudiants vivint amb gent gran: un remei contra la soledat
Font: Línia Ciutat Vella
Twitter Línia Ciutat Vella: @liniaxarxa
