Jesús Fortuño: “Fer exercici físic ajuda a protegir contra la pèrdua de memòria”

//Jesús Fortuño: “Fer exercici físic ajuda a protegir contra la pèrdua de memòria”
2018-07-23T17:26:20+00:00 25 juliol, 2018|Categories: Entrevistes|

Jesús Fortuño: “Fer exercici físic ajuda a protegir contra la pèrdua de memòria”

Director i gerent d’Esport3, lleure i gent gran

Jesús Fortuño és professor del Grau de Ciències de l’Activitat Física i Esport i del Grau de Gestió Esportiva de Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i director gerent de l’empresa Esport3. És un referent en l’àmbit del lleure sociocultural i l’esport vinculat a les persones grans, amb molts ajuntaments com a principals clients.

Fortuño es dedica des de fa 28 anys a treballar per promoure l’exercici físic entre la gent gran, un perfil de persones que ha anat canviant en les darreres dècades. Si sortim al carrer només ens cal comprovar-ho. Cada vegada hi ha més persones grans que tenen l’hàbit incorporat de caminar, córrer o anar en bicicleta. Sigui com sigui, el més important és moure’s.

Hi ha un tipus d’activitat física més recomanable per a les persones grans?

No hi ha una activitat física que sigui només per a gent gran. Quan parlem de gent gran parlem de persones que tenen 65 anys a persones que en tenen 90 i totes són susceptibles de fer programes d’exercici físics. No cal parlar d’edats, sinó dels nivells i de les capacitats.

Qualsevol pràctica esportiva és possible sempre i quan s’adapti a les característiques de cada persona. La gent gran pot fer futbol, bàsquet, peses, força màxima, sí, però no tothom i no de la mateixa manera. Cal adaptar-se a condicions físiques de cadascú.

“La persona gran pot fer qualsevol pràctica esportiva

sempre i quan s’adapti a les seves condiciones i capacitats”

Si mai s’ha practicat cap esport, és possible començar quan s’arriba a la jubilació?

Moltes vegades la gent adulta deixa de fer esport per obligacions familiars i personals, però si tens una història prèvia ni que sigui de quan eres jove, vinculada a l’esport, és més fàcil quan arribes a gran reenganxar-te. El problema és quan no tens l’hàbit incorporat.

L’esport és un fet cultural, l’important és que la gent faci exercici físic i que es mogui.

El cos té memòria esportiva?

Quan neixes els factors biològics condicionen, però a mesura que passa el temps van guanyant força els ambientals i la manera com ens cuidem al llarg dels anys té un pes importantíssim. L’edat només és una referència. Hi ha persones que amb 60 anys tenen una condició física d’una de 40 anys i persones de 55 anys que tenen un nivell físic d’una de 70 anys.

Quines són les pràctiques esportives més majoritàries entre les persones grans?

La dona acostuma a fer pràctica més grupal, gimnàstica o classes d’exercici amb música, buscant connotacions més estètiques, i l’home fa més pràctiques individuals, buscant el rendiment i la capacitat física i el reconeixement social. Les dones sovintegen més els casals de gent gran o els centres cívics, mentre que els homes van a equipaments esportius.

Cal abandonar la idea de l’exercici físic a l’estiu?

El pes és important per superar bé les pujades de temperatura, amb la qual cosa és bo no tenir un pes excessiu i, per això, moure’s és fonamental. A primera hora del matí, al vespre, després de sopar és adient fer un passeig.

No és bo sopar i anar a dormir directament, i en aquest sentit una caminada durant mitja hora després de sopar pot facilitar la digestió. Cal beure més aigua i triar espais on la calor no sigui tant intensa.

“A l’estiu cal seguir fent exercici físic,

buscant la primera hora del matí o el vespre”

Quina és la recomanació general a l’hora de practicar exercici físic?

S’aconsella durant la setmana realitzar 150 minuts d’exercici físic en espais de tres vegades a la setmana. Ha de ser d’intensitat mitjana o moderada, com caminar a bon ritme. Es pot combinar en funció del clima i de les possibilitats de cadascú. Si no es pot fer de manera seguida una bona tècnica es pot practicar en tandes de deu o quinze minuts i descansar. És millor fer-ho més a poc a poc i més perllongat en el temps, especialment a partir dels 80 anys d’edat.

Quins beneficis comporta?

El cos necessita seguir una dieta equilibrada i fer exercici, ja que treballar la massa muscular és clau per afrontar una possible caiguda i també ajuda a reactivar el sistema digestiu a més del sistema cardiovascular. L’esport és també fonamental per relacionar-se amb la resta de persones.

A més s’ha demostrat que l’exercici físic intervé en els neurotransmissors, substàncies que milloren el nivell de memòria i aprenentatge. Moure’s i fer activitat física és un factor protector en cas de demències i ajuda a millorar la memòria.

El moviment ens pot ajudar a detectar com estem de salut?

La intensitat del caminar és un indicador de l’estat de salut de la persona gran. Reduir el ritme de caminar per motius que no són objectius pot ser un signe d’alerta molt predictiu i ens ajuda a detectar si la persona té o no un bon estat de salut.

Què pot emmascarar?

Una davallada en el ritme i la lentitud al caminar ens pot alertar que la persona gran està entrant en una fase de fragilitat, on s’incrementa el risc de caigudes, per exemple. També pot indicar l’inici de malalties neurodegeneratives, com Alzheimer o Parkinson.

Cada vegada pels carrers de les grans ciutats veiem més persones grans caminant o corrent. Un recent estudi publicat a The Lancet adverteix que caminar és bo per la salut, però que fins i tot exposicions breus a contaminants eliminen els beneficis de l’exercici en adults de 60 anys o més. Què cal fer?

Cal fer exercici però en llocs on la salubritat sigui l’adequada. És clau aprofitar moments en què no hi hagi tanta contaminació o accedir a poliesportius o gimnasos, que són espais més adequats. A Barcelona hi ha molts espais públics, com el parc de Collserola, el Front Marítim o Montjuïc, que ofereix moltes possibilitats de practicar exercici físic.

És partidari que a les ciutats s’instal·lin espais esportius a específics a la via pública per a gent gran?

Crec que la pràctica d’activitat física caldria integrar-la el màxim possible a d’altres edats, però sí que arribat un moment caldria fer programes específics per a gent gran. La gent gran se sent més atreta a anar a un espai dirigit per a tothom, perquè això l’etiqueta.

Alguns espais pensats per a gent gran tenen un perfil molt rehabilitador i això no és atractiu. Les persones grans més actives el que volen és una màquina de fitness, però això de pujar els braços o els dits és poc atractiu, tot i que pugui ser útil. Si no es pensa realment en fer-lo integrador, qui acaba utilitzant acaba utilitzant aquest tipus d’equipament són els nens.

“La gent gran se sent més atreta

a anar a un espai d’exercici físic

dirigit a tothom i que no sigui específic”

Cada vegada les noves tecnologies han entrat amb més força amb el món de l’esport. Com poden ajudar a les persones grans, especialment si estan en situació de salut més vulnerable?

Les persones de 75 a 80 anys d’edat estan més limitades en aquest sentit, però les qui ocupen la franja més jove tenen el telèfon mòbil molt integrat. L’ús de vídeos i d’aplicacions que mesuren els passos, el ritme cardíac i els esforços realitzats poden ajudar a l’hora de fer activitat física, però sempre que hi hagi una supervisió professional.

Com incorporar l’exercici físic per aquelles persones a qui ja de grans els costa sortir de casa?

La soledat és un problema. Aquelles persones grans que viuen soles i sobretot aïllades, tenen més risc de viure menys i de ser dependents. I aquí cal detectar-ho un a un i, per tant, és important fer-ho a través de la xarxa comunitària.

A Esport3 incorporem la figura del responsable de detecció de situacions de vulnerabilitat, qui, una vegada detectades persones en risc d’aïllament, s’encarrega de fer un seguiment i buscar activitats per tal de crear vincles socials.

La seva empresa Esport3 vincula esport i gent gran. És un negoci amb un creixement exponencial altíssim, doncs cada vegada tenim una societat més envellida. Quines són les noves tendències de cara al futur?

Els nous vells tenen incorporat el moviment i l’activitat física esportiva com un hàbit. Qui té recursos econòmics se’n va al gimnàs i demana un entrenador personal durant uns dies a la setmana i això és una font de negoci en l’àmbit privat. Valoren la salut i l’estatus que ofereix.

Però també hi ha una pràctica esportiva més comunitària, vinculada als programes públics, als poliesportius i als casals de gent gran, on en molts casos les activitats són gratuïtes o a cost molt reduït, doncs els ajuntaments financen aquests serveis.

Paral·lelament, cada vegada hi haurà més gent gran que s’apuntarà a federacions esportives i participarà de les competicions que organitza i per tant aquí comptarà el nivell de rendiment esportiu i no l’edat.

Quines són les noves tendències?

Cada vegada es practica més exercici a l’aire lliure, igual que a la resta de franges d’edat. Si sortim a qualsevol parc o circuit veurem que hi ha més dones corrent soles, igual que des de fa anys veiem els homes. Aquí també estem aconseguint una igualtat entre sexes i això es fantàstic. Les caminades en grup i la pràctica de la marxa nòrdica s’estan imposant i també es veu gent gran amb patins o practicant peses als parcs lúdics.

L’esport per a la gent gran és…

Hauria de ser una manera de viure la vida. La vida ha de tenir sentit i l’esport ha de servir per construir-lo.

2018-07-23T17:26:20+00:00 25 juliol, 2018|Categories: Entrevistes|

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar la teva experiència i els nostres serveis. Si vols seguir navegant has d'acceptar el seu ús o configurar el teu navegador.