Tinc 56 anys. Sóc de Barcelona. Sóc infermer, especialista en infermeria geriàtrica i gerontològica. Tinc una filla, Alexia (21), i viu en parella. Política? Tendeixo a l’esquerra. Creences? No. Havíem matat a la mort, però el coronavirus la ressuscita: parlem d’ella!
Quina diferència a l’infermer del cuidador?
L’infermer és llicenciat universitari, pot doctorar-se. I cuidador… cuidador ho som tots!
Jo també?
Hi haurà algú, encara sa, a qui cuides alguna cosa. I si li succeís una cosa greu, li cuidaries més.
Que no succeeixi.
Però succeirà. Un postoperatori, un alzheimer veloç, una caiguda inesperada…
Home…
Mires per a un altre costat per a no veure el fràgil que ets, però és millor tenir això bé present.
Per a què?
Per a anticipar-te i preparar-te. També davant la mort. Moriran les teves persones volgudes, i moriràs tu. Parleu pares i fills, germans, néts, nebots i oncles, amics…
La pandèmia ens porta mort diàriament.
Havíem matat a la mort i el virus l’ha ressuscitat, és veritat. Aquest virus està trencant el tabú de la mort.
I això és bo?
És bo parlar. I completar el document de voluntats anticipades, i dir quina cerimònia voldràs, i què fer amb les teves restes.
Avui ni podem vetllar al mort!
Quan puguem caldrà celebrar rituals de comiat. O la ferida supurarà.
A quantes famílies afecta això avui?
A unes 40.000 famílies a Espanya, si sumo morts en hospitals, residències i cases. El triple que l’any passat en el mateix lapse.
I no deixàvem, a vegades, que el nét veiés al seu avi mort.
Aberrant. Antigament veies al mort en el seu llit, a casa: aprenies que vida i mort van de la mà. Hi ha hagut una deriva urbanita, antinatural, d’ocultar la mort.
Avui et furta el mort la llei sanitària.
I apareix la mà amiga de la infermera, que estreny la del moribund, i facilita contactar amb familiars amb tauleta, telèfon…
I està bé, però no deixa de ser trist.
Ho sé. Ho és. Mai oblidaré a Rosa María.
A qui?
La primera pacient que se’m va morir. Vaig dissimular i em vaig tancar en el bany per a plorar.
Per què va dissimular?
Vaig voler fingir enteresa. Vaig fer malament: mostrem les emocions, això és alguna cosa que aconsello a infermeres, i a cuidadors en domicilis.
Sí? Què més podria aconsellar-los?
Ningú és tan fort que pugui amb tot: comunica el que sents, demana ajuda. Hi ha grups de suport informals, col·legues i amics; i a més hi ha grups professionals. Cuidador: cuida’t!, o l’estrès et passarà factura.
Les infermeres estan donant-ho tot.
Hem de cuidar-les, donar-los major suport públic, pagar-los bé, hores de descans. I que hi hagi un infermer en cada residència.
No hi ha hagut ni un o una?
Només en alguna residència i pagat un 30% menys que en un hospital. Els poders públics haguessin de garantir una infermera per residència, per molt que vulgui lucro
L’alta mortalitat en residències, l’atribueix a aquesta falta d’infermeres?
Elles saben que si passes d’una habitació a una altra has de canviar-te abans els guants.
Les residències mancaven de mitjans?
Ha faltat planificar-les bé i més diners públics. Perquè els nostres majors es mereixen tota la nostra cura i atenció.
Sí.
Algunes famílies es van emportar als seus majors a les seves cases, si no estaven infectats. En alguna residència, abans d’infectar-se ningú, es van confinar els seus cuidadors aquí, i ha anat bé.
Què repararia vostè, si pogués?
Considero maltractament social que si necessites a Catalunya una residència d’ancians pública, entris en llistes d’espera de dos anys.
Extraurem lliçons d’aquesta crisi?
Tant de bo cuidem molt més als nostres cuidadors i a nosaltres mateixos, per a gaudir un dia d’una vellesa bona i digna.
Per a fer bé de cuidador, alguna pista?
Hi ha associacions de cuidadors: acudeix a elles, deixa’t ajudar, i aprendràs tot. Hi ha també associacions de pacients, per cert. I no caiguis en l’espiral diabòlica.
Quina espiral és aquesta?
Posposar la teva pròpia salut física i emocional. Empitjoraràs tu i empitjorarà el teu entorn. Com a ensenya Valentí Fuster: “Cal saber parar per a reparar”. Ah, i mantingues sempre les teves xarxes de relacions interpersonals.
I, arribada l’última hora.
Expressa els teus afectes als teus i salda les teves converses pendents: això asserenarà el teu entorn, confortarà a tots, moriràs en pau.
Gràcies.
Jo gravaré un vídeo divertit per al meu funeral, i he demanat que se m’incineri i que les meves cendres siguin ventades en la meva Barceloneta natal. I recomano parlar de la mort amb els nens des d’ara. Això els ajudarà.
Perquè aquests dies brinden ocasions.
Sí, hem d’educar-los en què ens cuidem els uns als altres, atès que tots som fràgils. I en què morirem tot un dia. Ah, i en el màxim respecte als ancians.
Font: La Vanguardia
