“Existeix molt estigma sobre la soledat i és molt dur reconèixer que et sents sol”
Lola Carbonell Zaragoza és directora executiva de la Fundació Alicia i Guillermo i presidenta de la Xarxa Soledats. Llicenciada en geografia i història i amb una llarga i sòlida trajectòria dedicada a millorar la qualitat de vida de les persones grans, la seva tasca s’ha centrat especialment en la lluita contra la soledat no desitjada, promovent polítiques públiques i projectes innovadors que posen en el centre el benestar emocional i social de les persones grans.
En els darrers anys, ha treballat incansablement per visibilitzar la soledat no desitjada i per construir xarxes de suport que promoguin l’acompanyament, l’escolta activa i l’envelliment en comunitat. La seva tasca ha estat clau per impulsar iniciatives que posen en el centre les persones grans, fomentant la seva participació activa en la societat i defensant el seu dret a viure amb dignitat i connexió emocional. El seu compromís, tant en l’àmbit institucional com en el comunitari, ha convertit aquesta gran professional en una de les veus més influents i respectades en aquest camp.
- En l’entramat de la vida moderna, on ens inunden les connexions digitals, la soledat no desitjada continua sent una realitat. Abans d’entrar més en matèria, què entenem exactament per “soledat no desitjada”?
La soledat no desitjada és l’experiència subjectiva en què la persona sent una manca de connexió o contacte social significatiu, sense haver-ho escollit. És important diferenciar entre soledat no desitjada i l’aïllament, ja que aquest darrer és una condició objectiva de manca d’interaccions socials; mentre que la soledat no desitjada és una sensació interna de buit i desconnexió social. És a dir, està més lligada a la qualitat que a la quantitat de les relacions. Pots estar envoltada de gent i sentir-te sola perquè les relacions no són prou satisfactòries.
Segons l’Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada, s’estima que més de cinc milions de persones a Espanya pateixen actualment soledat no desitjada. Com és possible que en una societat avançada com la nostra, amb tantes entitats, associacions i mitjans per evitar la soledat, encara tinguem aquesta elevada xifra de persones que se senten soles?
És paradoxal que visquem en una societat hiperconnectada però que la soledat no desitjada sigui cada cop més freqüent en tots els grups d’edat: les relacions superficials de les xarxes socials i la vida individualista que es dona, sobretot, en els entorns rurals ens impedeixen crear relacions autèntiques i de qualitat. A més, encara existeix molt estigma sobre la soledat i és molt dur reconèixer que et sents sol. - I com podem evitar-ho?
Per evitar la soledat no desitjada és fonamental crear comunitats i entorns cohesionats. No es tracta només de recursos —que n’hi ha, i de qualitat—, sinó de com evolucionem com a societat davant d’aquest repte. Vivim en un món cada cop més individualista, amb ritmes que dificulten les relacions humanes profundes, i això, tard o d’hora, passa factura.
L’envelliment de la població és un desafiament global. Tot i que viure més és un assoliment, també exigeix repensar com cuidem els vincles socials. La soledat no és exclusiva de les persones grans: pot afectar qualsevol, en qualsevol etapa de la vida. Per això, és urgent un canvi cultural que impliqui les institucions, les entitats socials i cadascun de nosaltres.
Crec que el que hem de fer és crear espais de trobada que situïn les persones al centre, que escoltin i responguin a les seves necessitats, i que retornin a la societat el valor de l’acompanyament, la cura mútua i el teixit comunitari. - D’aquest percentatge del 20% de persones que se senten soles, quantes són grans?
Segons l’INE (dades a 1 de gener de 2024), més de 5,4 milions de persones viuen soles a Espanya, de les quals més de 2 milions tenen més de 65 anys. Viure sol no implica necessàriament sentir-se sol, ja que moltes persones compten amb xarxes de suport sòlides. No obstant això, el risc d’aïllament augmenta amb l’edat.
Especialment preocupant és la desigualtat de gènere: el 72,3% de les persones grans que viuen soles són dones, que, per factors econòmics i socials, també són més vulnerables a les conseqüències de la soledat. La desigualtat i la manca de recursos agreugen aquesta realitat, limitant l’accés a alternatives i suports que podrien prevenir la soledat no desitjada. - En els darrers anys ha augmentat, de fet, la xifra de casos de soledat no desitjada. Quins factors ho han propiciat?
El canvi cap a una societat més individualista, amb un ritme de vida accelerat que ens impedeix connectar amb altres persones establint relacions de qualitat, el canvi en les estructures familiars amb un major nombre de llars unifamiliars, el menor contacte intergeneracional, els diversos factors econòmics i laborals són factors importants. Però és evident que les barreres arquitectòniques i la manca d’espais accessibles també són factors importants que determinen que les persones no trobin espais per compartir amb altres persones i establir relacions duradores. - Parlem ara de la Xarxa Soledats. Expliqui’ns quan i com neix.
La Xarxa Soledats va néixer el juny de 2019 com una aliança entre organitzacions compromeses amb la lluita contra la soledat no desitjada i l’aïllament social. Avui, la Xarxa agrupa més de 55 entitats de tot el país que treballen des d’àmbits diversos amb un objectiu comú: millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen soledat no escollida. La seva missió és clara: ser un espai de trobada, cooperació i aprenentatge, construint una societat més humana, inclusiva i cohesionada.
Entre les nostres línies d’actuació, destaca la signatura de convenis amb agents socials clau per estendre la seva acció a tot el territori nacional. Actualment, per exemple, mantenim acords amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i amb el Col·legi Oficial de Farmacèutics, i tenim previst signar pròximament un conveni marc amb l’IMSERSO.
A través de la nostra tasca, promovem l’intercanvi de bones pràctiques, l’impuls de polítiques públiques inclusives, la generació de coneixement i la creació de sinergies que enforteixin el teixit social. Considerem que la col·laboració interinstitucional, tant a nivell nacional com internacional, és clau per avançar en solucions innovadores, sostenibles i transformadores. - Concretament, quin tipus de projectes o bones pràctiques està impulsant la Xarxa Soledats per abordar aquesta problemàtica?
Com a exemples de projectes portats a terme en el si de la Xarxa destacaria la Jornada Anual de Bones Pràctiques que el 2024 va celebrar la seva tercera edició i la publicació del llibre “Soledad No Deseada, Claves para la Acción Municipal”, de José Guillermo Fouce i Esteban Sánchez i UCP.
I aquest 2025 ens hem posat a disposició de l’IMSERSO per participar en l’elaboració de l’Estratègia Nacional contra la Soledat. També estem duent a terme un mapatge de recursos a nivell nacional per poder atendre casos concrets de soledat no desitjada. - Quin paper juga la comunitat i l’entorn urbà en la prevenció de la soledat?
La comunitat serveix com a xarxa de suport social, està demostrat que en aquells barris amb un procés comunitari més desenvolupat les persones tendeixen a sentir-se més acompanyades, a més quan es donen aquestes relacions dins de les comunitats és més fàcil detectar aquelles persones que es troben en risc d’aïllament. L’urbanisme també és essencial per crear xarxes, a les ciutats cada cop hi ha més espais que tendeixen a aïllar els individus afavorint l’ús del trànsit per sobre de les necessitats de les persones. Les associacions i col·lectius locals i veïnals també són fonamentals en les comunitats tant en la detecció com en l’abordatge de les persones que es troben en situacions de risc i exclusió social. - Des de la seva experiència, quina importància tenen esdeveniments com FiraGran en la lluita contra la soledat de les persones grans?
Crec que aquests esdeveniments són espais fonamentals per promoure el sentit de comunitat, ajudant a mitigar la sensació de soledat no desitjada que moltes persones grans poden sentir, ja que els permet reconèixer que no són les úniques que es troben en aquesta situació, i conèixer gent i recursos que puguin ajudar a millorar la seva situació. A més, brinden l’oportunitat de descobrir nous serveis i recursos als quals poden accedir i participar al llarg de l’any, creant xarxes socials de qualitat. - Quin missatge li agradaria traslladar a les administracions públiques i a la societat en general sobre com afrontar la soledat no desitjada?
Abordar la soledat no desitjada és un repte col·lectiu. És important treure l’estigma de la soledat i deixar de pensar que és culpa de la persona que la pateix. La soledat, cada cop més, és una realitat que pot travessar qualsevol persona. Les administracions públiques han de prioritzar les polítiques i espais que posin les persones al centre, creant espais de trobada i xarxes de suport comunitari.
Però cadascú, individualment també tenim una responsabilitat. Hem de donar-nos temps per mirar les persones que ens envolten i permetre’ns establir relacions duradores amb aquells que tenim al nostre voltant. Es tracta de construir espais més humans, empàtics i accessibles per a tothom. - I per tancar, quins tres consells donaria a una persona gran que se sent sola, o a algú que vol ajudar algú en aquesta situació?
Que no tinguin por ni vergonya de demanar ajuda. Sentir-se sol és una experiència que pot passar a qualsevol persona i que moltes vegades es dona per factors que escapen al nostre control. Parlar-ne és el primer pas per poder solucionar el problema i trobar un espai on poder participar i conèixer gent amb qui relacionar-se. Hi ha molts recursos i activitats que es poden fer: associacions, centres culturals o participar en activitats voluntàries que és un dels espais més gratificants i que més ajuden a conèixer gent afí. No importa l’edat, totes les persones tenim molt per aportar a la societat i mai és tard per fer nous vincles.
