Només 286.000 persones han registrat les seves voluntats mèdiques. Els experts ho atribueixen a manca d’informació, traves o tabús amb la mort
L’infermer francès Vincent Lambert porta 11 anys tetraplègic i en estat vegetatiu, situació que ell no voldria quan estava conscient, segons argumenta la seva dona, infermera com ell. Però no va signar un testament vital que aclareixi si en aquestes condicions ha de ser mantingut amb vida.
Per tant, Vincent roman en el centre d’un litigi judicial que enfronta als seus pares, que volen que segueixi vivint, i la seva dona i altres familiars, que desitgen que li sigui retirada l’alimentació i la hidratació perquè mori. El Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg acaba de dictaminar que se suspengui l’aportació nutritiu. Els pares han apel·lat. Passi el que passi, ell no ho haurà decidit.
El testament vital és aquest full de ruta perquè els metges sàpiguen quan han de parar els seus tractaments. El segell que garanteix morir com es vol morir i un dret regulat a Espanya el 2002 per la Llei d’Autonomia del Pacient. Gairebé dues dècades després no arriben ni a 300.000 les persones que han formalitzat aquest document, un escàs 0,6% de la població. Quines són les raons per no planificar un tram vital al qual tots estem abocats?
Font: El País
Llegir més:
