La gent gran activa demana evitar els errors de la primera onada, en què es van ser aïllats a casa
La nova normalitat ha durat tan poc que a Pilar Riu, de 73 anys, l’alegria de tornar a l’activitat del seu casal li va durar exactament dues sessions. Ara que Catalunya es reconfina, ja fa setmanes que el retancament de centres i llars de gent gran ha deixat sense bona part de l’oferta d’oci i punts de socialització el milió i mig de catalans de més de 65 anys que, independentment del seu estat de salut o grau de mobilitat, pateixen les mateixes restriccions basades en l’únic criteri de l’edat.
Aquesta és la gran queixa, la d’estar encasellats com un col·lectiu homogeni de gent hipervulnerable a qui s’ha de protegir, sense tenir en compte l’heterogeneïtat de perfils, es queixa Llum Delàs, de 76 anys, psicogeriatra i presidenta de la Fundació Roure. “La gent gran és la gran maltractada”, esclata en una conversa on exhibeix vitalitat i reivindicació en primera persona perquè s’acabi amb l'”edatisme”, la discriminació per l’edat que s’ha accentuat durant la pandèmia, perquè s’ha ultraprotegit el grup.
Per això Albert Quiles, director de l’associació Amics de la Gent Gran, advoca per referir-se a la gent gran com un “grup d’edat i no un col·lectiu”, apel·lant a aquesta diversitat de situacions, defensa que els centres ara tancats són un “pilar fonamental” i lamenta que no hi hagi hagut el mateix “consens social” per mantenir-los oberts que amb les escoles. “La gent gran no té la mateixa força i se l’associa a mort, vulnerabilitat o focus de contagi, però no se’ls ha preguntat la seva opinió”, constata.
No es pot tornar als tancaments del grup de la primavera, alerta Delàs, una de les participants en els debats online de la Fundació FiraGran i Mémora, per a qui les conseqüències negatives de mantenir a casa la gent gran activa és fatal.
Font: https://www.ara.cat/
