La solitud és un sentiment subjectiu que afecta de forma invisible a les persones, sobretot en les últimes etapes de la vida. Segons Albert Quiles, director de la Fundació Amics de la Gent Gran, dos de cada tres majors de 85 anys, denominats com a «quarta edat», viuen sols, amb estats de salut i mobilitat molt fràgils que els impedeix sortir al carrer i relacionar-se, la qual cosa els repercuteix en un aïllament social. La majoria són vidus, no tenen amics perquè ja van morir i, fins i tot, alguns passen dels 90 anys i han sobreviscut als seus fills».

Les persones som més longeves, «la qual cosa és molt positiu –afirma Albert Quiles–, però, el problema és que és la primera vegada en la història de la humanitat que es dóna aquesta circumstància i la societat no està preparada àdhuc per a assumir aquest repte i aconseguir que es visqui amb total dignitat aquesta etapa de la vida».

Per a Quiles és imprescindible donar visibilitat a aquesta situació i conscienciar a la població perquè pensi en el seu futur i pugui evitar l’aïllament social. «Els majors de 85 anys componen un col·lectiu que no té veu, que no es mobilitza per veure’s impedit i, per això, senten que no formen part de la societat malgrat estar vius».

Javier Yanguas, director científic del Programa de Majors d’Obra Social “la Caixa”, va molt més enllà en assegurar que la solitud és un sentiment molt complex que requereix una major anàlisi. En la seva opinió, l’equació «viure només=em sento només», no sempre és exacta. Explica que hi ha moltes persones que viuen acompanyades i se senten soles. De fet, el 70% dels majors de 65 anys que viuen acompanyats de fills o néts se senten sols, i en els centres de majors confessen aquesta solitud el 40%.

Aquest sentiment depèn de la situació de cadascun i el que espera de les seves relacions socials. Està determinat per molts factors: pèrdua d’una parella, no haver complert les expectatives de vida, una malaltia… «Aquesta és la raó per la qual la solitud no se soluciona sempre amb companyia», explica Yanguas.

No saber gestionar-la

Cada persona ha de fer-se càrrec de la seva pròpia solitud, «però el problema és que no sabem gestionar-la perquè no estem preparats. Fa falta apoderar a la persona, millorar la seva salut, el seu benestar, les seves relacions… perquè tingui eines arribat el moment», apunta aquest expert.

Un altre factor que influeix en el sentiment de solitud és la relació amb els vincles comunitaris en el lloc de residència. Aspectes com la progressiva desaparició del petit comerç –que afavoreix el contacte amb l’entorn–, disminueix el sentiment de pertinença al barri. «Per a evitar-ho –concreta Yanguas– fa falta crear noves estructures que fomentin aquesta vinculació».

També és urgent una major sensibilització en la ciutadania. «Hem realitzat estudis en nou comunitats espanyoles i els enquestats reconeixen que la solitud és un greu problema, però en preguntar-los per quantes persones coneixen en aquesta situació, molt pocs contesten. La raó: és un problema que s’oculta, que es viu en silenci perquè pressuposa un fracàs, perquè avergonyeix confessar-lo o, com a fill, reconèixer que un pare està sol… Quanta més solitud s’assegui, més s’oculta. Per això és imprescindible donar-li visibilitat per a tenir més possibilitats d’erradicar-ho», puntualitza.

La solitud té moltes cares i, a vegades, arriba per circumstàncies alienes a un mateix, però, en unes altres, és la pròpia persona qui conrea aquesta situació. Aquest és un dels motius pel qual es va crear el programa «Sempre Acompanyats», que va néixer en 2013 dins del Programa de Majors d’Obra Social “la Caixa” en conveni amb Creu Roja Catalunya per a donar resposta a aquestes situacions. A través d’aquesta iniciativa, i en col·laboració amb ajuntaments, entitats d’àmbit local, serveis sanitaris…, s’ha creat un grup d’acció social per a detectar aquests casos i atendre’ls. També realitzen campanyes de conscienciació perquè les persones s’animin a apuntar-se. «Analitzem cada situació –matisa Yanguas– i els proposem objectius que perseguiran acompanyats dels nostres voluntaris. També tractem d’implicar els seus familiars i a la seva pròpia comunitat».

Poc compromís

Dins d’aquesta campanya de prevenció, Yanguas adverteix que és important destacar que el 20% de les persones entre 20 i 39 anys està actualment en risc d’exclusió perquè van perdent la seva xarxa de relacions socials. «Ens estem oblidant del compromís en les relacions socials. Podem tenir milers de contactes en internet, però si sorgeix una demanda important, com que ens cuidin per una malaltia o atenguin els nostres fills perquè hem de viatjar, quantes persones tenim disposades a ajudar-nos? Segurament molt poques. O cap. Les relacions personals exigeixen compromís, renunciar a alguna cosa per a estar al seu costat. No obstant això, les noves generacions opten per viure en un món «happy» virtual on pots, fins i tot, deixar a la teva núvia a cop de click, sense mirar-la als ulls quan plora».

Javier Yanguas afegeix que a Espanya se sofreix molta solitud i el futur no es presenta molt encoratjador sobre aquest tema a causa del gran problema demogràfic al qual està sotmès el país. «Les famílies, que són les que generalment sustenten la solitud dels seus, no podran aguantar molts anys més. Els governs haurien de ser conscients i actuar al més aviat possible».

Major coordinació

En la mateixa línia es manifesta Albert Quiles per a qui queda molt per fer per a acabar amb aquesta xacra que tant sofriment provoca. «L’Administració Pública ha de coordinar-se amb les associacions públiques i privades per a teixir una xarxa d’ajuda sòlida que afavoreixi el treball dels diferents agents que lluitem per la qualitat d’aquestes persones. L’Estat també ha de contribuir a conscienciar a la població de la situació en la qual podran trobar-se si no posen mitjans. Les persones no es mereixen morir soles, sinó amb plenitud de cures i amb dignitat. Nosaltres ens encarreguem de la part emocional, però cal crear polítiques que garanteixin els drets d’aquestes persones», conclou el director gerent de la Fundació Amics de la Gent Gran.

En aquest sentit, Sonia Hernández, responsable de Sempre Acompanyats en Creu Roja Catalunya, afegeix que Regne Unit ens porta la davantera, «lloc que ha creat a principis de 2018 el Ministeri de la Solitud, no només per a donar solució a la solitud, sinó per a prevenir-la alertats pels greus problemes de salut que provoca. Es preocupen per promoure que les persones augmentin el seu nivell d’estudis, millorin la seva salut, facin esport, cuidin la seva alimentació, siguin actius… per a, en definitiva, sentir-se més motivats i amb habilitats per a millorar les seves relacions socials. És un clar referent a seguir. No hi ha temps que perdre», conclou Hernández.

Font: abc.es