La Diputació apunta que el maltractament psicològic i econòmic per part dels fills a les mares és el perfil més comú.
En silenci, de manera velada i aliena al carrer, el maltractament a les persones grans es perpetua sense fer soroll. Els experts alerten d’una infradetecció d’aquesta problemàtica i que els casos surten a la llum a comptagotes. No obstant això, malgrat les víctimes silenciades que encara queden a l’aguait, la província de Barcelona ha detectat al voltant de 445 casos el 2017. D’una banda, els serveis socials de la ciutat de Barcelona van intervenir l’any passat amb 112 ancians. La Diputació de Barcelona, d’altra banda, ha muntat un grup d’estudi que, juntament amb els serveis socials municipals de la resta de la província, ha descobert 323 casos.
Hi ha molts tipus de maltractament i moltes causes del silenci. “Són casos de detecció difícil perquè es produeixen dins de l’espai familiar”, apunta la vicepresidenta segona de la Diputació, Meritxell Budó. Des del maltractament físic, més detectable a simple vista però menys habitual, fins al maltractament econòmic, el psicològic, la negligència, l’abandó o la vulneració de drets. Totes són formes de maltractament que poden passar desapercebudes. Moviments anòmals als comptes bancaris o trobar una persona gran depenent sense l’estat de neteja i atenció adequat poden donar el senyal d’alerta però d’aquí al fet que la sospita es verifiqui, hi ha un tros. El silenci de la víctima és difícil de trencar. “Passa el mateix que amb la violència de gènere. Costa que es decideixin a denunciar, sobretot si el maltractador és un fill o un familiar”, apunta Budó, que és diputada de l’Àrea d’Atenció a les Persones
Font: elpais.com
Llegir més: https://cat.elpais.com/cat/2018/07/13/catalunya/1531497988_972777.html
