Voluntària de l’Associacio pel Dret a Morir Dignament

Teresa Muñoz és infermera de professió i voluntària de l’Associacio pel Dret a Morir Dignament, entitat que des de 1984 treballa per defensar la llibertat de la persona per tal decidir el seu moment i la manera d’acabar la seva vida, especialment quan pateix un deteriorament irreverible i un patiment insuportable.

Des d’aquesta associació impulsen diversos projectes, entre els quals l’adhesió i promoció de la xarxa de ciutats europees pel dret a morir dignament, que té com una de les principals fites donar a conèixer el document de voluntats anticipades entre la població, especialment les persones grans.

També mantenen convenis amb diversos col·legis professionals i acualment formen part del Consell Assessor de la Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona.

La mort avui encara és tabú?

I tant!  Fins i tot per part dels professionals de la salut. Els qui treballen en l’àmbit de les cures pal·liatives ho tenen molt integrat, però encara manca formació i consciencació en aquest àmbit. Des de l’Associacio pel Dret a Morir Dignament estem treballant des dels col·legis professionals per naturalitzar el final de vida i explicar també com i de quina manera s’ha de donar a conèixer el document de voluntats anticipades.

Què és el document de voluntats anticipades?

És una eina legal i molt útil que encara moltes persones desconeixen. Es tracta d’un document que permet que la persona, davant de certs supòsits de pèrdua de salut o de malaltia, pugui donar instruccions per tal que et facin o deixin de practicar alguna tècnica o teràpia.

Es pot fer a través del Centre d’Atenció Primària (CAP) o davant d’un notari. Nosaltres considerem que el lloc idoni és el centre de salut, ja que la persona pot rebre el suport del seu metge o la infermera de referència.

Està encara poc extès l’hàbit d’elaborar aquest document?

Nosaltres treballem per tal que es promogui, especialment a través dels CAP. La persona cal que conegui que es tracta d’un dret que té.  És un document que té moltes preguntes obertes i les persones sovint tenen dificultats a l’hora d’elaborar-ho.

No es tracta d’un simple formulari, sinó d’un document que sovint requereix d’un procés de reflexió i, per això, cal que les infermeres i els metges puguin assessorar al ciutadà. Encara hi ha un cert desconeixement per part dels propis professionals de la salut.

 Les persones planifiquem l’etapa laboral, fins i tot la jubilació, però ens manca planificar el final de vida?

Sí, cal extendre aquesta visió i aquesta mirada. En persones grans hi ha finals de vida que poden ser llargs i, per tant, és important que abans s’hagin planificat i s’hagin pres certes decisions.

Els professionals de la salut com haurien d’ajudar en aquest sentit?

Haurien d’identificar aquelles persones d’entre 60 i 80 anys d’edat que han tingut algun problema de malaltia o un familiar proper i conegut i aprofitar l’ocasió per fer sensibilització i plantejar la possibilitat i obrir a parlar sobre el document de voluntats anticipades.

Es planifica poc el final de vida?

A mesura que et fas gran, la por a la mort va disminuïnt. Les persones que creuen en el trascendent o tenen alguna creença religiosa els ajuda molt a afrontar aquest tema i, per tant, planifiquen més la seva etapa final.

Morir dignament és morir sense dolor?

Morir dignament és morir sense dolor i també és fer-ho amb una atenció adequada a les necessitats físicis, psicològics i espirituals i acompanyats dels seus, respectant la meva autonomia i les meves decisions i amb unes cures de qualitat.

Cal fer-ho en unes condicions dignes, si s’està en un hospital, per exemple, és fer-ho en la intimitat, disposar d’habitacions individuals i que la persona pugui estar acompanyada d’un familiar o d’algú del seu entorn afectiu. Poc a poc, els dispositius sanitaris van canviant, ja que ara, per exemple, a les Unitats de Cures Intensives hi deixen entrar familiars, cosa que fa anys era impensable.

Encara s’ha d’avançar en aquest aspecte, especialment en l’àmbit de les residències geriàtriques.

Caldria ampliar l’aplicació de cures pal·liatives?

Les cures pal·liatives són un bon marc d’atenció. Van començar per als malalts de càncer i van continuar per als malalts crònics complexos, però manquen recursos. Els professionals posen molt de la seva banda, però, sovint, es senten sobrepassats.

Què passa quan una persona demana acabar amb la seva pròpia vida en cas de demència avançada?

L’eutanasia no és legal a Espanya. Recentment, el PSOE ha portat una proposta al Congrés de diputats per legalitzar l’eutanasia. Des de l’associació hem creat un grup de treball específic per incloure en el document de voluntats anticipades la possibilitat d’aplicar l’eutanasia, quan sigui legal, en cas de demència avançada.

Cada vegada hi ha persones joves amb situació de malalties degeneratives que demanen, amb clarividència i tota la llibertat, que no volen viure així. Nosaltres treballem perquè es legalitzi, perquè ara mateix no hi ha sortida.

Però cal tenir en compte que, a causa dels canvis socials, que cada vegada hi ha més gent gran sola a casa amb fills que no se’n poden o no volen cuidar. Algunes persones grans comenten que no volen viure soles i en un estat avançat de malaltia -abans l’avi vivia en una família extensa i quan emmalaltia era cuidat per un familiar, majoritàriament la dona-.

M’està dient que l’eutanàsia pot ser una sortida per afrontar la soledat?

Els professionals de la salut i de l’àmbit social cal que abordin de manera prioritària el fenòmen de la soledat de la gent gran, així com l’atenció al final de vida.

Quan es legalitzi l’eutanasia s’haurà de veure el contingut de la llei i els supòsits que s’inclouen.

Què opineu sobre la legalització de l’eutanasia?

La demanda anirà en augment i hi ha persones que no volen viure en certes condicions. Les persones majoritàriament volen ser cuidades i a casa. Cal que es legaltizi l’eutanasia, però que evidenment es faci a través d’una llei molt garantista, que controli les condicions, de la mateixa manera que en el seu dia es va fer amb la llei de l’avortament.

Avui en dia, hi ha gent que mor d’una manera indigna?

Sí, però no sabem exactament de quantes persones estem parlant. Ja hem demanat al Departament de Salut la creació d’un Observatori de la Mort, on quedi registrat en quines condicions moren els ciutadans.