Vocal d’Ortopèdia del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona

Montse Gironès és titular d’una oficina de farmàcia des de 1999. Treballar darrere del taulell de la seva farmàcia, situada a la zona de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona, li ha permès estar en contacte amb molt tipus de persones, també gent gran del barri que busca en el farmacèutic un suport per trobar el millor consell o recomanació a l’hora de seguir un tractament o prendre un medicament.

“Nosaltres no venem medicaments, sinó que dispensem fàrmacs. Coneixem bé els usuaris, també la seva pauta de medicació, fem un anàlisi de la seva patologia i en funció d’això aconsellem el millor tractament”, assegura.

 

En els darrers anys la farmàcia s’ha anat convertint en un híbrid no només de medicaments. Tendeixen a convertir-se en un centre de productes pel benestar i de serveis?

Amb els anys ens hem anat adaptant. Hem anat incorporant productes i potser n’hem prescindit d’altres. Ara hi ha un col·lectiu de sèniors -persones en situació d’envelliment actiu- que tenen entre 60 i 80 anys d’edat i que busquen, gràcies a l’ortopèdia, instruments i mesures que poden ajudar a prevenir, i millorar certes dolències.

Són complements que s’han incorporat en algunes farmàcies, però depenent de la ubicació en la qual es troba, l’oferta canvia molt. Els productes i serveis que s’ofereixen s’adapten a les necessitats dels usuaris de l’entorn. Hi ha un factor que ens pesa, la baixada del preu dels medicaments per part de l’Estat ens ha obligat a adaptar-nos.

Malgrat tot, la força de l’oficina de la farmàcia està en el farmacèutic. Som professionals que coneixem bé als usuaris i quan ens demanen un medicament, preguntem a la persona pels símptomes, aconsellem i recomanem el millor tractament, a vegades un fàrmac.

Vivim en una societat massa medicalitzada?

La gent gran, habitualment, el que vol és consumir els medicaments justos i necessaris. Com més gran es fa la persona, menys fàrmacs vol prendre. Aquí hi ha hagut un canvi de consciència, perquè penso que cada vegada estem aconseguint promoure hàbits més saludables en les persones.

Cada vegada hi ha més gent gran que té cura de la seva salut, no només cuidant las seva alimentació o amb la pràctica de sortir a caminar, sinó que opta per fer activitats que ajuda a relacionar-se i a interaccionar amb d’altres persones. I això és envelliment actiu.

Malgrat aquesta realitat, hi ha persones grans que a casa seva tenen autèntics magatzems de medicaments. Què pot fer-hi el farmacèutic?

L’acumulació de medicaments, amb la recepta electrònica, s’ha minimitzat molt. El farmacèutic no va als domicilis de les persones, com sí que fan les infermeres, perquè no és la nostra feina. Si cal posar ordre a les farmacioles de les persones i si ens ho demanen podem col·laborar-hi des de la farmàcia.

Els farmacèutics treballem amb xarxa, amb els altres professionals de la salut, especialment els dels centres d’atenció primària, i aquí també cal incloure els serveis socials. Cada vegada hi ha més gent gran i ens cal treballar en equip, de manera integrada.

Quins serveis oferiu els farmacèutics des de la vostra oficina per apropar-vos a les persones grans?

Actualment a la ciutat de Barcelona hi ha més de 500 farmàcies que estem participant del programa Radars, una iniciativa impulsada per a l’Ajuntament adreçada a detectar persones grans en risc d’aïllament social. Aquí el rol dels comerços i especialment de les farmàcies és bàsic.

Els farmacèutics som els professionals de la salut més propers, ningú ens demana visita ni hora i estem a peu de carrer i, per tant, podem ajudar a detectar moltes situacions que es produeixen en el nostre entorn i contribuir a lluitar contra la soledat.

En el cas del programa Radars, si l’usuari ho necessita i han actuat els serveis socials, des de la farmàcia els ajudem a revisar la medicació, millorar la seva adherència al tractament i promoure també hàbits més saludables. Aquesta iniciativa ens ha permès treballar colze a colze amb els treballadors socials, una pota d’atenció que cal incorporar.

En el cas de les persones grans, una de les dificultats en l’ús de medicaments és entendre i sobretot llegir la lletra petita dels prospectes dels fàrmacs. Us plantegeu alguna mesura des del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona?

És veritat que els prospectes cada vegada són més extensos i molt densos i, per tant, la lletra cada vegada més petita. Des de les farmàcies, donem la pauta a l’usuari i promovem l’educació en la presa del medicament, fent una atenció personalitzada.

Poques persones es miren els prospectes dels medicaments i és veritat que si la lletra fos més grans potser se’ls mirarien més. Però en qualsevol cas, l’usuari, per sort, confia molt en el seu farmacèutic.

En alguns casos hi ha persones grans que prenen diversos medicaments a la vegada i que poden causar interacció. Quin és el paper en aquest cas del farmacèutic?

En el cas dels usuaris habituals, especialment persones amb malalties cròniques, des de la farmàcia coneixem la pauta de medicaments i en fem seguiment. Si detectem qualsevol anomalia també ens posem en contacte amb el metge.

Des de fa anys oferim el Servei Personalitzat de Dispensació (SPD), que permet dosificar i fer seguiment personalitzat de la medicació per a pacients crònics i polimedicats. Actualment ja hi ha 1.331 farmàcies de la província de Barcelona que hi participen.

Els farmacèutics també impulsem programes d’educació sanitària per a persones grans. Oferim tallers i xerrades a centres cívics, casals i residències geriàtriques per ajudar a reduir els nivells de colesterol, de tensió arterial i i fer un bon ús dels antibiòtics i de la resta de medicaments.