Entrevista a Susanna Vendrell: “Per a la persona gran anar a la universitat és una oportunitat de descobrir vocacions ocultes”

//Entrevista a Susanna Vendrell: “Per a la persona gran anar a la universitat és una oportunitat de descobrir vocacions ocultes”
2019-01-30T16:25:45+00:00 31 Gener, 2019|Categories: Entrevistes|

Directora de la Universitat de l’Experiència

A la Universitat de L’Experiència no hi ha ni exàmens ni avaluacions. Es tracta de  l’oferta formativa que la Universitat de Barcelona (UB) ofereix a les persones que tenen a partir de 55 anys d’edat. Els seus alumnes combinen assignatures específiques del programa formatiu i també matèries optatives en les quals comparteixen aules amb els estudiants del grau corresponent.

La principal artífex de la Universitat de l’Experiència és la seva directora, Susanna Vendrell, que el curs 2010-2011 va endegar aquest projecte, per encàrrec del rectorat de la UB, per tal de donar resposta a una necessitat social. Des d’aleshores l’oferta formativa no ha parat de créixer. Fins ara, els programes d’Història i Història de l’Art són uns dels més sol·licitats.

Després de tota una vida treballant, per què seguir formant-se?

És una manera d’instaurar un ritme, de llevar-se, sortir de casa i relacionar-se amb els altres. Encara que siguin dos dies a la setmana, ajuda a organitzar la resta de la setmana. Perquè això funcioni ha d’haver un compromís amb un mateix. Un es forma perquè té una curiositat i està obert a descobrir nous interessos.

És doncs un actiu per envellir en salut?

Efectivament. En qualsevol cas, per envellir de manera satisfactòria la clau és tenir una posició davant de la vida d’acceptació del que ha estat la trajectòria de cadascú, però sempre amb una mirada optimista.

Si mantenim aquest punt de partida segurament buscarem fer activitats que ens poden ajudar a envellir, com fer activitat física, gaudir del lleure, anar a concerts, relacionar-nos amb les persones i potser també de formar-nos en aquelles matèries que durant la vida laboral vam deixar apartades, que ens interessen o a les quals sempre ens hagués agradat dedicar-nos.

L’escriptora Rosa Regàs, en el seu llibre L’hora de la veritat, diu que la vellesa és una oportunitat per practicar aquelles vocacions ocultes que per qualsevol motiu no hem pogut practicar. Estudiar aquella carrera que vam deixar a mitges o començar-ne una de nova.

A la Universitat de l’Experiència en donem fe de les vocacions ocultes. Ens trobem amb el metge que ara estudia Història de l’Art o el psicòleg que està cursant el programa d’astronomia i meteorologia perquè era una de les seves passions.

Hi ha alguna història que t’hagi impactat especialment en aquest sentit?

El cas d’en Jose, de 87 anys, que ja ha cursat els dos cursos del programa d’astronomia i meteorologia, en el qual habitualment sempre hi ha més demanda que oferta. La seva passió sempre havia estat aquesta i el primer any quan va fer la preinscripció no va poder accedir al programa i l’any següent, quan ho va intentar, es va quedar a la llista d’espera. Ens va dir: “Jo ja tinc 84 anys i no em puc esperar gaire!”. Per sort aquell curs va poder entrar amb la darrera plaça!

És un dels alumnes més actius que tenim a la Universitat de l’Experiència i ara ja està matriculat en un altre programa. És el principal cuidador de la seva dona, que està malalta d’Alzheimer, però segueix sent molt participatiu.

Com va néixer la Universitat de l’Experiència?

L’any 2010 em van oferir posar en marxa aquest projecte i el curs 2010-2011 vam començar amb quatre programes d’estudi (Psicologia, Biblioteques, Llengües i Pedagogia) i uns 200 alumnes. Des d’aleshores hem anat creixent incorporant programes d’estudi cada any. Vam ampliar amb Filosofia, Història de l’art, també amb Història general, Alimentació o Salut.

Des de l’inici, l’objectiu és que totes les àrees de la UB estiguin a la Universitat de l’Experiència, perquè a més som la universitat que cobreix totes les àrees de coneixement. Aquest any hem obert Economia social i el curs que ve incorporem Dret i en deu anys haurem incorporat tots els ensenyaments de la UB.

Estem parlant d’un pla d’estudis específic?

Són estudis específics. Partim d’un pla d’estudis adaptat, però el fa cada facultat i el treballem conjuntament amb la Universitat de l’Experiència. Els docents són els mateixos que els de l’assignatura de cada grau corresponent.

Quina és la vostra filosofia?

Pretenem que qualsevol persona pugui accedir a la universitat i també promoure la relació intergeneracional. És per això que la formació dels alumnes grans es fan a cada facultat i no de manera segregada, en un edifici a part.

Hi ha algunes assignatures específiques que les fan tots els alumnes grans –amb assignatura adaptada però el mateix professor que dóna el grau- i també dues matèries optatives que les cursen conjuntament amb alumnes de grau, més joves.

Quina és la reacció dels estudiants joves a l’hora de compartir aula amb persones grans? Què n’extreuen?

Molts el primer dia es queden sorpresos, però per promoure la participació sempre és clau el rol del professor. En la majoria de casos, de seguida sorgeix una relació que és bona per a les dues bandes. Hi ha alumnes joves que s’han arribat a sorprendre de les habilitats informàtiques de la gent gran i en alguns casos també comparteixen treballs en grup. La interacció és factible!

Això té un efecte fora de l’aula?

Dona a les persones grans i als joves una visió diferent del que són uns i altres.  Fa caure barreres i estereotips i s’obren mentalitats. Al final es demostra que quan pots parlar amb l’altre des del tu a tu, perquè hi ha certs interessos o inquietuds comuns, la qüestió de l’edat i la diferència desapareix.

Quins són els estudis que desperten més interès?

Per entrar a primer curs cal realitzar preinscripció i en cada curs hi ha un màxim de 50 places. Per a les 50 places d’Història, enguany hi ha hagut 353 sol·licituds i a Història de l’Art, que ara hem ampliat amb tres grups, per a les 50 places d’un dels grups vam rebre 197 preinscripcions.

Hi ha una generació que ja ha arribat a la jubilació i no van viure la guerra, que es van formar a la universitat i ara segur que hi tornen. Com esteu fent front a l’increment que la demanda?

Des dels nostres inicis no hem parat d’incrementar l’oferta. Vam començar amb quatre programes i ara ja en tenim tretze i l’any que ve ampliarem amb un nou programa formatiu. Mai hem parat de créixer.

Hi ha programes molt sol·licitats i això fa que, malgrat que en alguns casos anem ampliant grups, no puguem cobrir la demanda en algun estudi específic, però aleshores oferim la possibilitat de cursar d’altres programes on sí que hi ha places lliures. Actualment, estem buscant noves vies per donar resposta a aquells alumnes que ens demanen més formació a l’acabar els programes formatius.

El dia que us jubileu teniu previst matricular-vos a la Universitat de l’Experiència?

Segurament sí. M’agrada el programa de biblioteques i arxius en l’era digital, en el qual s’inclou ensenyament sobre com arxivar i endreçar els arxius personals i ordenar, en certa manera, la pròpia història de vida. I després personalment tinc molt d’interès per a les llengües i la filosofia.

2019-01-30T16:25:45+00:00 31 Gener, 2019|Categories: Entrevistes|

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar la teva experiència i els nostres serveis. Si vols seguir navegant has d'acceptar el seu ús o configurar el teu navegador. També pots sortir del web