Això no va només de coronavirus, sinó de la incertesa sobre els nostres anys finals, un dubte que ens ha sorgit a tots en aquesta pandèmia
El pas del temps i els seus efectes en les persones són qüestions que formen part dels misteris de la vida, especialment en aquests temps on la joventut aquesta sobrevalorada. La cerca de teories que poguessin explicar-ho es remunta a temps ancestrals. El que avui és clar és que ser una persona major és ser part d’un grup que s’eximeix de qualsevol possibilitat de caracterització perquè la norma és la diversitat. Delinear i definir quan s’és major, sigui a títol personal o col·lectiu i amb tots els estats funcionals (fisiològics, cognitius, socials i d’identitat sexual), suposa una tasca que manca d’una resposta única.
Envellir i l’esdevenir del temps és una cosa que desafia tota lògica. Un estudi de l’estatunidenc Pew Research Center que va analitzar a 3.000 persones va mostrar que el 65% dels quals arriben als 60 anys se senten joves a aquesta edat. Això significa que les percepcions pròpies juguen un rol fonamental. Aquest mateix estudi també va concloure que els qui tenen per sota de 30 anys, pensen que la vellesa comença als 60, però aquells que estaven en la mitjana edat assenyalaven aquest començament als 70. D’altra banda, els que caminaven en els 65, o alguna cosa més, consideraven l’inici de la vellesa en els 74 anys. En aquestes percepcions, el gènere és una cosa que també influeix. Les dones van assenyalar que una comença a posar-se “vella” als 70, mentre aquest nombre màgic en els homes es va situar en els 66 anys.
Font: elpais.com
Llegir més: https://elpais.com/elpais/2020/06/05/sesenta_y_tantos/1591364396_267790.html
