Montse Iserte, psicòloga i sexòloga

És una apassionada de la seva feina perquè li permet fer tot el que es pot fer en una mateixa professió, la de psicòloga especialitzada en teràpia sexual i de parella. A banda del temps que dedica a la seva consulta, on fa teràpia individual i de parella, Montse Iserte imparteix cursos de sexualitat, ofereix sessions de tapersex i treballa als mitjans de comunicació.

Reconeix que des de ben petita ja li interessava preguntar sobre sexe a l’aula. I és que el sexe “interessa i ens acompanya a tots des que naixem fins que morim”, assegura aquesta sexòloga, que regenta una botiga eròtica a Barcelona i una altra d’online on es poden adquirir tota mena de joguines i cosmètica eròtica.

Parlar de sexe a la vellesa és tabú?

El sexe està present al llarg de la vida de diferents maneres. Sovint entenem el sexe únicament com la penetració del penis a la vagina, però va molt més enllà. És veritat que poc a poc anem evolucionant, però el sexe encara segueix sent un tabú i molt especialment durant l’etapa de la vellesa. Encara no es viu ni es parla des de la normalitat.

La gent més gran han tingut una educació molt restrictiva en aquest àmbit respecte les generacions que venen al darrera. I per tant, és més complicat que se’n pugui parlar sense que ningú s’escandalitzi, però és quelcom que, alhora, desperta un gran interès.

El sexe s’acaba amb l’edat?

La sexualitat no mor amb la vellesa. Jo sempre dic a les persones grans: “Estàs viu i, per tant, pots seguir utilitzant tots aquests productes que també et poden ajudar a descobrir la sexualitat!”.

Malauradament, tenim una visió massa falocèntrica, perquè és cert que a molts homes la penetració és el que més plaer els hi dona, però per a la majoria de dones els és poc interessant, doncs el plaer vinculat a la penetració és quelcom més cultural. A totes les generacions ens haurien d’ensenyar a gaudir del cos i la ment.

De quines maneres es pot gaudir de la sexualitat?

Per gaudir d’un bon sexe no cal arribar a l’orgasme. Tot i així, és important entendre que, arribats a una certa edat, les coses van a un altre ritme i que per arribar a l’orgasme es necessiten d’altres estímuls.

En el cas dels homes, quan ja no tenen erecció, cal treballar l’acceptació del canvi i també fer entendre a les dones que hi ha d’altres vies alternatives per gaudir, com els massatges eròtics o els petons intensos.

Aquests darrers, tant importants als inicis d’una relació, poc a poc es van perdent i, en canvi, pugen la líbido de manera exagerada. També pot ser interessant descobrir l’ús de joguines o cremes estimulants.

El sexe s’arracona arribats a una certa edat?

Depèn molt de cada persona. En alguns casos encara s’arrossega la idea del sexe vinculat amb un objectiu reproductiu i, per tant, pot ser que calgui trencar amb certs estereotips.

Tenir una bona sexualitat a la vellesa es pot començar a treballar molt abans. Com més pràctiques i més bona sexualitat hagis tingut de jove o en les etapes prèvies millor et funcionarà de gran.

Quins són els problemes més freqüents sobre sexe de la gent gran?

A la consulta arriben dones amb pèrdua del desig i ressentiment per com han viscut la pròpia sexualitat, perquè amb els anys han canviat el rol i s’han apoderat. En el cas dels homes, detectem casos de disfunció erèctil. Arribats a aquest cas, cal veure què passa i ajudar-los per tal de que no s’angoixin.

En tots dos casos és clau treballar-ho amb la parella i ajudar a erotizar tot el cos i aprendre des d’una nova visió.

Els joves poden semblar molt desinhibits, però a molts els fa fàstic parlar del sexe de la gent gran. Fa vergonya encara socialment?

De petits ens costa imaginar que els pares tinguin relacions sexuals i quan, en som conscients, tampoc volem ni pensar-ho ni saber-ho. Tot i que això va canviant, aquest fet explica, en part, per què les generacions més joves no volen saber res de la sexualitat de la gent gran.

De totes maneres, aquí les persones grans també tenen una gran responsabilitat, ja que cal que normalitzin i segueixin parlant de la seva sexualitat i dels canvis que experimenten en aquest àmbit per tal que les generacions més joves ho coneguin.

En el cas de les persones grans gays, lesbianes o transexuals el tabú és doble?

És molt més difícil d’acceptar. De bones a primeres, a les persones més joves els xoca molt més i especialment si han estat educats en families molt tradicionals.

Mantenir relacions sexuals als centres geriàtrics, per part de les persones que hi viuen, encara es vist amb recel per part dels professionals?

En aquest terreny, cal avançar. Poc a poc, els professionals ja van entenent que les parelles homosexuals mantinguin relacions sexuals, cosa que abans es negava i es castigava. Ara s’està revertint, però més enllà d’això, costa que la sexualitat entre gays o lesbianes es pugui expressar obertament.

L’educació sexual és millor ara que fa 50 anys?

Ha millorat molt, però no és suficient per part de les escoles ni dels pares, ja que sovint aquests tampoc no han rebut una bona educació per poder-ne parlar i sempre veuen els seus fills com massa petits.

La facilitat d’acces al porno via internet está condicionant la sexualitat de tota la societat o només de la gent jove?

La visió que es dóna es molt frívola i molt distant de la realitat. El porno es veu en edats molt joves, quan els menors encara no estan preparats i el problema és que per a ells és l’únic referent en aquest àmbit.

Els efectes ja s’han començat a detectar, doncs s’ha vist que la generació més jove, que ha entrat en el porno, té dificultats a l’hora d’expressar la seva sexualitat i també es nota en el tipus de pràctiques sexuals, on sovint la dona no s’hi sent a gust. També es veuen casos d’ejaculació retrasada, perquè els manquen recursos per poder-se excitar.

A casa s’hauria de poder parlar als fills i explicar i fer una lectura crítica, davant de qualsevol contingut televisiu vinculat amb la sexualitat.

Quines són les vies que tenim a l’abast per difondre i visualitzar el sexe a la tercera edat?

A banda de poder-ne parlar ells mateixos amb el seu entorn més proper, és important que els mitjans de comunicació en parlin, perquè això ajuda a obrir diàleg.

Arribats a grans el sexe és…

Diferent, però pot ser molt satisfactori si aprenem a acceptar els canvis vinculats a l’edat i a entendre que el cos va a un altre ritme i té unes necessitats diferents a l’hora de gaudir.