El confinament durant l’esclat de la pandèmia i el seu impacte en la vida social ens han apropat a un fenomen fins ara desconegut per a moltes persones: la solitud no desitjada.
La soledat no desitjada és un sentiment subjectiu que es dóna quan les relacions que té una persona no són suficients o no són les que desitjaria. De fet, ha estat definida al llarg dels últims anys com una pandèmia silenciosa i creixent que té impacte en la salut pública. Els efectes que el sentir-se aïllat té sobre l’estat de salut estan essent cada vegada més documentades en la literatura científica, relacionant-se directament amb una “hiperfreqüentació” dels serveis mèdics o en l’increment de la medicalització de les persones (especialment entre les més grans de 65 anys).
La manca d’interacció comporta també un menor accés a les xarxes informals de suport de l’entorn, fet que pot incrementar la vulnerabilitat social de les persones i derivar en una major demanda de recursos dels serveis socials.
La solitud pot perjudicar la salut
