Cura dels peus2017-04-03T19:04:14+00:00
  • Cura dels peus

Els problemes més freqüents en els peus de la gent gran són:
peu sec i amb durícies; ulls de poll o helomes, localitzats preferentment al dors dels dits dels peus; durícies o hiperqueratosi, localitzades a la zona plantar dels peus; dits en urpa; galindó o hàl·lux valg; atrofia del coixinet adipós plantar, i engruiximent irregular de les ungles, que es corben i creixen en forma de banya (onicogrifosi). Cal tenir present que, a més, l’envelliment comporta més susceptibilitat davant de la infecció i una major dificultat en la cicatrització.

Recomanacions:

Actuació davant l’aparició de problemes
  • En cas de durícies o d’ungles engruixides, s’ha d’anar al podòleg; no s’han de fer servir callicides ni estris tallants que puguin ocasionar ferides.
  • Davant de qualsevol dubte, s’ha de consultar la infermera o el podòleg de referència.
Higiene i cura de la pell
  • S’ha de fer diàriament una higiene acurada dels peus, amb sabó de pH igual al de la pell i aigua a una temperatura aproximada de 35ºC, preferiblement mesurada amb un termòmetre d’aigua, sobretot aquelles persones amb diabetis o trastorns vasculars als peus. Si la persona té trastorns de la sensibilitat als peus, és convenient que s’eixugui amb tovalloles de colors clars, que permeten detectar qualsevol petit rastre de sang indicatiu de la presència d’una lesió que pot haver passat inadvertida.
  • Per conservar la pell hidratada, cal aplicar diàriament, després de la higiene, una crema sense colorants ni perfums, a base d’urea, lanolina, glicerina, etc., i fer un massatge suau fins que s’absorbeixi del tot. S’ha d’aplicar tant al taló com al dors del peu i cal tenir una cura especial en el fet que els espais interdigitals (els espais entre els dits) no quedin humits, ja que en aquest cas s’estarà més exposat a patir infeccions fúngiques.
  • Les ungles dels peus s’han de tallar rectes o en forma quadrada, una mica bisellada als angles i no excessivament curtes. S’ha de fer servir un tallaungles o unes tenalles especials i es poden acabar de polir amb una llima d’ungles (de cartró); es desaconsella absolutament l’ús de tisores amb puntes esmolades o de llimes metàl·liques, ja que es podria lesionar la pell. En cas de disminució de l’agudesa visual o cataractes, o de dificultat per arribar als peus i fer còmodament la higiene i la hidratació, s’ha de sol·licitar l’ajuda necessària.
Elecció de les sabates
  • Cal adaptar el calçat a l’amplada i la llargària del peu (s’ha d’acceptar que el calçat és per al peu i no per a la vista), sobretot en cas de deformitats dels dits o galindons. El material més adient per a les sabates és la pell, perquè és transpirable i flexible. La sola de la sabata ha de ser de goma, perquè sigui antilliscant.
  • A causa de l’atrofia del coixinet adipós plantar característic de l’envelliment, és aconsellable que el calçat tingui una bona sola amortidora que proporcioni confort i protecció mentre es camina o s’està dret.
  • El taló no pot sobrepassar els 4 cm d’alçada, ja que per cada 2,5 cm de taló s’afegeix un 25 % més de pressió a la part davantera del peu, amb els consegüents problemes de dolor i de deformitat dels dits.
  • Es recomana comprar les sabates a la tarda, quan els peus estan més inflats, i portar les sabates noves per casa durant períodes de temps progressivament més llargs fins a assegurar-se que resulten còmodes i no provoquen lesions ni rascades.
  • Cal revisar les sabates en el moment de posar-se-les i de treure-se-les per controlar que no hi hagi cap objecte a dins que pugui provocar una lesió a la pell.
  • Els mitjons o les mitges han de ser suaus, de cotó, de fil, de llana i sense costures, i no han de ser massa estrets.
Alteracions de l’oïda
Diabetis

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar la teva experiència i els nostres serveis. Si vols seguir navegant has d'acceptar el seu ús o configurar el teu navegador. També pots sortir del web