L’obesitat, el sedentarisme i tenir familiars que pateixen diabetis augmenta el risc de desenvolupar-la.

Els canvis en l’estil de vida solen ser ben acceptats per la persona diabètica, que ha de dedicar temps als autocontrols, a prendre’s la medicació, tenir cura dels peus, conèixer les complicacions a curt i a llarg termini, canviar l’alimentació, etc.

Tòpics i conductes errònies relacionats amb el DIAGNÒSTIC de la diabetis:

  • Si es té sucre, molt o poc, es té diabetis.
    No es té poc o molt de sucre. Es té diabetis quan se sobrepassen uns nivells de glucosa a la sang establerts científicament.
  • Es pot tenir diabetis sense necessitat d’administrar-se insulina.
    Les persones amb diabetis tipus 2 poden seguir un tractament només amb dieta i activitat física, o bé afegint fàrmacs i/o insulina quan aquestes mesures no són suficients. Les persones amb diabetis tipus 1 sempre necessitaran insulina.
  • No hi ha diabetis bones o dolentes.
    Tots els tipus de diabetis, necessitin o no insulina, requereixen un tractament adequat. En qualsevol tipus de diabetis, la glucosa permanentment elevada implica risc de problemes de salut a llarg termini. No hi ha diabetis bones ni dolentes, en tot cas hi ha diabetis ben i mal controlades.
  • La diabetis no es cura.
    La diabetis és una malaltia crònica que no té cura. Una vegada diagnosticada, els nivells de glicèmia es poden normalitzar gràcies al tractament. Hi ha moltes persones que diuen “em van trobar el sucre alt, però ara ja estic bé”. En un sentit estricte, la diabetis no està curada, encara que sí que pot estar perfectament controlada.

Tòpics i conductes errònies relacionats amb el TRACTAMENT de la diabetis:

  • La dieta no té perquè ser monòtona i avorrida.
    L’alimentació d’una persona amb diabetis, sense excés de pes, pot ser tan variada como es desitgi, sempre que es respectin les proporcions adequades entre els diferents grups d’aliments. En les persones amb excés de pes, la restricció calòrica aconsellada requerirà algunes limitacions gastronòmiques.
  • Cal controlar la ingesta d’aliments “per a diabètics”.
    El fet de que s’anomenin “aliments permesos, tolerats o especials per a diabètics” no implica que es puguin consumir sense control. Una lectura adequada de l’etiqueta i el consell de l’equip de salut és imprescindible.
  • Administrar-se insulina no significa que no s’hagi de seguir el pla d’alimentació recomanat.
    El pla d’alimentació, juntament amb l’activitat física regular, és la base del tractament de la diabetis, de manera que ni les pastilles ni la insulina el poden substituir.
  • No existeixen aliments prohibits.
    Únicament s’han d’ajustar les quantitats al pla d’alimentació recomanat per a cada persona.

Es recomana:

  • Mantenir un pes adequat: L’alimentació saludable i l’activitat física recomanada faciliten el manteniment del pes adequat. El sobrepès és un factor de risc de malalties com la hipertensió i la diabetis; dificulta la mobilitat i com a conseqüència pot reduir les relacions socials.
  • Almenys una vegada a l’any cal fer-se un control de diabetis.
Cura dels peus
Trastorn de la son